“Un concert de Cap d'Any ha d'oferir un segell propi”

La idea és seguir amb la línia que vam encetar l’any passat. Si aleshores vam combinar els valsos amb el gust que hi havia a la Viena del segle XIX per la música italiana, aquest any explorarem la connexió amb la música francesa, amb obres de Debussy i Offenbach. També hi ha un petit homenatge a Beethoven pel seu 250è aniversari: obrirem el concert amb Les criatures de Prometeu.

Ja és el seu segon concert de Cap d’Any consecutiu al capdavant de l’ONCA. Com veu l’orquestra?

Està en molt bona forma, i poder encetar l’any dirigint-la és tot un regal. I la fórmula de l’ONCA per als concerts de Cap d’Any funciona molt bé, i es diferencia força del concert de Viena.

Aquí s’aposta per un repertori més variat.

Sí, el concert de la Filharmònica de Viena que coneixem se centra sobretot en compositors locals, per això és important oferir un segell propi. Quan Gerard Claret em va proposar dirigir el concert i em va facilitar els programes anteriors, vaig pensar que la idea està molt bé: combinar danses tradicionals amb música de repertori. Això no ho fan a Viena.

Vostè té llibertat per dissenyar el programa?

Total, i això com a director convidat és un luxe. És clar que hi ha unes premises: haig de programar valsos i polques, i no puc repetir peces que es van tocar fa un any. A partir d’aquí, proposo un programa, la direcció artística ho valora, i junts acabem de perfilar el concert. Claret és molt respectuós amb el que proposo, i aporta molt bones idees sobre què es pot millorar.

La música clàssica està en crisi?

Sí i no. De fet, no ens estem enfrontant a una situació nova, perquè crisis en el món musical n’hi ha hagut moltes al llarg de la història. Però és un bon senyal que, per exemple, ara els programadors vulguin canviar la fórmula dels concerts i proposar nous repertoris: vol dir que estem vius

Cert repertori, però, sembla vetat per a les orquestres simfòniques. Com la música barroca.

No té sentit. Bach estaria encantat de tenir els instruments que hi ha avui dia. Naturalment pots fer Bach amb instruments d’època, però també pots fer-lo amb instruments moderns amb criteris històrics. L’important no són els instruments, sinó els criteris interpretatius que fas servir.

La figura del director ha canviat?

Molt, com també han canviat les societats. Anys enrere, era una figura autoritària, gairebé dictatorial. Actualment és més conciliador. M’agrada molt el concepte benedictí de pater inter pares (pare entre iguals) aplicat a la direcció. Jo et governo, et dirigeixo, però entre iguals. Cadascú té la seva funció, i la meva és dirigir i assumir unes responsabilitats.