“Fer de gravador és una feina de cuineta”

Ja fa 19 anys que vaig començar a fer gravats. Havia començat a anar a l'escola d'art de Clara Rabassa a aprendre pintura i dibuix i allí ho vaig descobrir. Em va cridar l'atenció. Però també faig altres coses: joieria, ara he començat a fer ceràmica... Sempre ha estat una afició, però, tot i que vaig venent cosetes.

I què és el que l’atreu d’aquesta disciplina?

La part creativa, et fa sortir les idees que tens. No sé com explicar-ho. Un cop acabo de sopar, em poso a taula i faig cosetes. Dibuixar, buscar el que em cal... Em relaxa, m’agrada. És un camí per ajudar-te a créixer, perquè com més coses fas més idees et venen.

És un cap inquiet, vostè.

Des de sempre. He fet moltes coses i, de fet, ara potser en faig menys, perquè em dedico més al gravat. Però m’agrada provar, des de treballs manuals fins a dansa, ballet o esbart.

Com explicaria la tasca del gravador?

El gravat és una feina de cuineta: comences amb la idea, fas el dibuix i has d’anar provant, testejant les diferents tècniques, fins a aconseguir l’efecte que vols.

El gravat és una tècnica que es practica des de sempre, no s’ha quedat una mica antiga?

En absolut. Goya feia gravats, però en l’actualitat també hi ha molt bons gravadors. Per exemple, als països del nord, com França, de seguida saben què és un gravat. És al sud, a Espanya per exemple, que està més en voga la pintura i no s'aprecia tota la feina que porta fer un gravat.

És una tasca molt laboriosa, imagino.

Si no ho expliques, molta gent no s’adona de la feinada que hi ha darrere. Sí que rebo elogis o em diuen que els agrada el meu treball, però que valorin el temps i l’esforç que hi ha al darrere és una altra cosa. Però interessa, eh. Ja tinc alguns fans, de fet.

Quin cost pot tenir elaborar un gravat?

Doncs hi ha la pasta de paper, la tinta, el linòleum, els marcs, el coure per fer les planxes... Són un seguit de coses que no he arribat a comptar perquè a vegades poses en valor altres coses, com que la gent et vagi coneixent i vegi el que fas. També passa que després de dinou anys he acumulat molts gravats, va bé que vagin sortint!

Encara va a l’escola d’art. Què li aporta?

Sí que hi vaig encara i ja va bé, a més em fa sentir molt ben acompanyada, l’ambient és molt maco. A vegades arribo abans que els professors i tots em diuen: “Ja estàs aquí? Encara no has marxat?” Per a mi és una passió i recomanaria a tothom que ho provés. Hi ha molta gent que creu que no és capaç de fer-ho però tot és provar-ho i si vas intentant-ho al final les coses surten.