“És una il·lusió interna que vull transmetre als infants”

Fa uns quaranta anys. Vaig començar amb la colla d’amics, que vam decidir participar a la cavalcada. Els primers anys vaig fer d’acompanyant del rei Melcior però de seguida vaig passar al rei Baltasar.

I ara és pregoner reial i també patge i carter reial?

Sí, deu fer uns vint anys em van demanar si volia fer el pregó i des d'aquell dia doncs ho faig. Ahir vaig sortir com a pregoner i avui faig de carter al matí i de patge reial durant la cavalcada.

Què fa exactament el pregoner?

La seva funció bàsicament és passejar-se pels carrers anunciant l’arribada dels Reis Mags. El discurs enguany el vaig canviar una mica respecte a l’any passat, ja que l’organització sempre m’ha deixat marge per poder fer certs canvis.

I quan fa de carter, llegeix les cartes que li donen?

Les llegeixo i en guardo algunes. De fet, en dec tenir unes 1.000. També tinc guardats alguns xumets, diuen que porta bona sort.

Com es prepara un patge?

Normalment tinc dues noies que em maquillen i m'ajuden a vestir-me. El dia de la cavalcada és el mateix, l'únic que potser ens ajudem més entre els patges.

Hi ha alguna anècdota que recordi amb especial emoció?

Un any hi va haver un nen que durant la recollida de la carta, doncs el típic, si coneixes el nen o nena li dius pel nom i així es queden al·lucinats. Aquell no el coneixia i li vaig demanar el nom i també on eren el seus pares. Em va xocar molt la resposta del nen perquè em va dir que el seu pare no hi era perquè s'havia mort. És clar, jo en aquell moment em vaig quedar paralitzat i no sabia què dir i vaig canviar de pregunta. Era una resposta que no m'esperava.

Els infants són conscients de la realitat de casa seva, entenc?

Totalment. Moltes vegades són conscients de la situació que estan vivint a casa seva. Per exemple, hi ha infants que es troben en una situació més precària i quan els demanes per què només han demanat una joguina, et responen que és perquè a casa seva no poden econòmicament o que hi ha altres necessitats. I això m'ha passat amb nens molt petits. S'adonen de la realitat.

I què sent quan fa de patge?

És una sensació màgica. És una sensació nova cada vegada tot i que fa molts anys que hi participo. És una sensació que estic esperant sempre que arribi el dia. És extraordinari. Per sentir-ho has de fer-ho.

Entenc que continuarà participant-hi, doncs?

Sense cap dubte. Mentre jo pugui o fins que els organitzadors em diguin que no ho puc fer, allà hi seré. És una il·lusió interna que sento que m’agrada transmetre als infants. És com si jo també em tornés nen per uns instants.