“És un error pensar que només serveix una cosa al món”

De molt jove vaig començar a fer kungfu i un dels mestres amb qui estava aprenent va recuperar una persona que s’havia lesionat a classe amb unes agulles. Va ser quasi un miracle. Jo practico arts com el taitxí i el kungfu, que tenen molt a veure amb el fet de com funciona el cos humà i la filosofia de la medicina xinesa de com entenem el nostre cos i la natura.

On ha estudiat?

A l’Escola superior de medicina tradicional xinesa, a Barcelona. És una carrera semipresencial de quatre anys que obliga a baixar un parell de cops al mes a fer pràctiques i seminaris. També vaig fer 300 hores de pràctica clínica en un centre d’acupuntura que hi ha a Andorra i a l’Associació d’Esclerosi Múltiple de Catalunya amb malalts d’esclerosi.

En què consisteix la medicina tradicional xinesa?

Té quatre branques. La més coneguda i reconeguda per l’OMS és l’acupuntura. Després n’hi ha una altra que és un massatge terapèutic que implica fer pressió en alguns punts d’acupuntura i afavorir el que és la circulació energètica i el moviment del cos. Després hi ha la fitoteràpia, els remeis amb herbes, i la quarta branca és el txikung, una gimnàstica moderada acompanyada d’unes respiracions específiques que milloren la salut del pacient.

És compatible amb la medicina occidental?

Hi ha un error que molta gent comet que és pensar que només serveix una cosa al món. La medicina occidental és molt important i la xinesa, també. I han de ser complementàries. Ja que és important que el cos es desintoxiqui de químics i fer-lo reaccionar de maneres més naturals. Una medicina, però, no és substitutiva de l’altra, són compatibles. Són teràpies integratives.

És president de la Federació de Wushu i Kungfu. Hi ha diferència entre les dues arts marcials?

Són el mateix. El wushu és com li diuen a Xina i a Orient i quan va arribar a occident amb les pel·lícules de Bruce Lee, els nord-americans li van començar a dir kungfu. També hi ha una part semàntica, perquè al sud de la Xina té una pronunciació similar a wushu. Però és el mateix. Són la mare de les arts marcials que va sorgir dels temples Xaolin quan els monjos van marxar uns al Japó i altres a Corea, i d’aquí van sorgir totes les arts marcials.

Quina acollida tenen a Andorra aquestes arts marcials?

Som una federació petita però anem fent. L’acollida és bona, estem molt contents de com estem treballant. Tenim 90 inscrits.

Són membres fundadors de la Federació Europea.

Sí, el 4 de gener vam anar a Brussel·les, a l’assemblea general en què es va refundar l’anterior federació. Un membre de la nostra federació és al comitè executiu.