“Ningú s'imagina la fauna que hi ha al Pirineu i a Andorra”

M’hi vaig començar a interessar de molt jove. Abans d’això, però, jo era naturalista. Era el típic nen que coneixia tots els ocells, m’obsessionava pels animals i la naturalesa. A més tinc aquesta necessitat interna d’explicar històries i vaig descobrir als 12 anys que podria explicar històries fent fotografies a les meves observacions. Les feia amb una càmera que em va donar el meu pare i encara tinc els rotlles a casa.

Llavors va marxar a viure a Mèxic.

Sí. Vaig marxar després d’estudiar ciències naturals. Vaig agafar l’avió cap allà perquè em cridava molt la gran biodiversitat que hi ha i, en part, també per treballar amb Patricio Robles, un fotògraf que per a mi ha sigut un mentor. Va ser aquella combinació. Vaig marxar amb una mà darrere i una al davant per estar sis mesos treballant en una ONG i m’hi vaig quedar quinze anys.

Si ha d’escollir entre la biodiversitat de Mèxic i la fotografia d’Espanya, quina prefereix?

És molt difícil, és com demanar-me qui estimo més, la mare o el pare. Espanya és la meva terra i em segueixo emocionant amb animals com la cabra montesa. Em genera unes emocions que ni els millors espectacles de la naturalesa de Mèxic m’han donat. Però és que Mèxic és una altra escala, és una altra biodiversitat.

Va tornar a Espanya. Com s’ha trobat els paisatges?

Me’ls he trobat totalment diferents, els he vist molt més domesticats. Hem perdut aquell vincle amb la naturalesa salvatge, hem integrat les ciutats als boscos i crec que la naturalesa salvatge ens fa millors persones.

Quin és el país on es poden fer millors retrats?

És molt complicat de dir, jo no parlaria de països, sinó d’experiències i moments, i les fotografies em serveixen per immortalitzar aquests moments.

Quina és la seva millor foto?

Crec que hi ha una foto que ha marcat la meva carrera perquè va ser un punt d’inflexió en ella. És una que vaig fer a Mèxic a les papallones monarca després d’una gran tempesta de neu que va matar gairebé la meitat de la seva població.

Com li va arribar l’oferta?

Amb Nathional Geographic feia temps que buscàvem fer alguna cosa interessant i em va arribar que Disney tenia un acord amb Andorra. Ho vaig tenir molt clar, vaig veure la possibilitat de treballar als Pirineus, que m’encanten. I això és un microestat, pel tema de paperassa és molt més senzill.

Per què va escollir Andorra?

Pel seu factor sorpresa. Hi ha moltes possibilitats narratives a Andorra perquè la gent associa el país a tres coses i ningú s’imagina la fauna que hi ha al Pirineu i al territori.