“Vam creure que la fogaina l'havia de tenir la confraria”

Les escudelles i Andorcarn no hi tenen res a veure per dir-ho d'alguna manera, és a dir, l'escudella la van començar a organitzar a l'avinguda Meritxell cap als anys 60 uns quants veïns, on el meu pare tenia la carnisseria i es va encarregar dels productes càrnics. A partir d'aquí es va formar la confraria d’escudellaires d'Andorra i el meu pare en va formar part fins que va morir.

Vostè hi col·labora, però?

Com a escudellaire no ho he fet mai, he estat en segon pla. Sempre va ser el pare. L'únic que jo sempre hi he col·laborat des de la vessant professional. La família fa molts anys que els deixem una sala i les màquines de l'empresa on el dia abans fan coure les verdures i preparen tot el producte. Llavors, el dia de l'escudella el matí els portem tot el material a la plaça. És la implicació que tenim ara mateix.

A més, enguany han cedit la fogaina a la confraria?

Quan la celebració va començar als anys 60 només n'hi havia una i quan es va anar fent gran, se’n van anar afegint i ara n'hi ha unes deu. La nostra va passar a ser una més i l'any passat vam decidir amb la família cedir-la i que la tingués la confraria en propietat perquè fins llavors cada any els hi deixàvem. Està feta d'un material delicat i l'havíem de transportar.

Què significa això per a la família i per a la confraria?

Per part nostra, doncs molta emoció, perquè és un objecte amb un gran valor sentimental però que vam valorar que era interessant que la tinguessin ells. Per la seva part, doncs es van mostrar molt agraïts i que apreciaven el detall. Era més útil que la tinguessin ells amb propietat pel que serveix, perquè nosaltres no la fem servir durant l'any.

I actualment no hi ha cap membre de la família que formi part de la confraria?

No directament. Al llarg dels anys hi ha hagut els nebots, que hi han participat temporades, però alguns han marxat a estudiar fora. La meva germana també hi ha estat durant alguns anys però de manera fixa només el meu pare.

De totes maneres, ha anat passant de generacions si estem parlant d'avis i néts?

Sí. Tinc nebots que hi eren de petits i ara passen dels trenta anys i amb fills. Algun d'aquests petits segurament s'hi apuntarà. Nosaltres hi ha hagut molts anys que hem hagut d'estar pendents del negoci i no teníem gaire temps de res més. I els anys que hi havia el meu pare, era el protagonista.

Ara que està “jubilat” es planteja implicar-s'hi una mica més?

És recent que he afluixat de l'empresa però la idea és tornar a col·laborar-hi més directament.