“Les cares de felicitat de la gent són el millor de la festa”

Suposa continuar una tradició familiar. El besavi Ventura va ser banderer, i el meu avi, i el pare, i ara m’ha tocat ser-ho a mi. I és també una manera de continuar la tradició d’una festa molt antiga i molt viscuda a la Seu, i que alhora palesa la importància que encara té la pagesia.

L’any que ha estat banderer entrant li ha servit per preparar-se per a aquest moment?

Les darreres setmanes sí que hi penses una mica més, sobretot perquè has de preparar el discurs que has de pronunciar al dinar amb els confrares i les autoritats.

I això de muntar a cavall, ja ho tenia per la mà?

Tampoc no és gaire difícil. A més, els cavalls són de l’escola agrària. Són animals molt nobles i molt ben ensinistrats, i en tot moment hi ha una persona que els mena.

De què va parlar al discurs?

Van ser principalment unes paraules d’agraïment a tots els col·laboradors que ens ajuden a mantenir la tradició i fan possible que any rere any es puguin repartir tantes racions d’escudella entre la gent, que és el més important de tot.

Per què és el més important?

Perquè veure les cares de felicitat de la gent quan li serveixen l’escudella és el millor de la festa. És molt gratificant i és també una bona manera de fer poble.

Des de quan és confrare?

Fa 25 anys. El meu pare m’hi va inscriure quan vaig néixer; i des de ben petit, veient l’avi i el pare, et vas adonant de la importància que té la festa de sant Antoni.

Hi sou molts joves a la confraria?

Actualment som una vuitantena de confrares i la mitjana d’edat deu estar per sobre dels 60 anys. Amb la reducció del sector primari han minvat també les inscripcions de gent jove, tot i que cada any hi ha noves incorporacions.

Parlava de la importància de la pagesia, però el cert és que no hi ha tantes explotacions com fa uns anys.

Algunes explotacions han tancat, però sobretot hi ha hagut un procés de concentració que, des del meu punt de vista, ha estat un avenç per al sector. Antigament, podies treure un bon rendiment d’un ramat de trenta vaques, avui, en canvi, en necessites tres-centes per obtenir la mateixa rendibilitat i, per tant, has de plantejar l’explotació a partir d’un model de negoci adaptat als temps actuals.

Per cert, on és més bona l’escudella, a la Seu o a Andorra?

Com que sempre he celebrat Sant Antoni a la Seu, que ens surt una escudella boníssima!, mai no n’he tastat cap a Andorra i per tant no puc comparar. El que em sembla és que nosaltres som els que repartim més racions.