“Andorra és l'exemple clar de saber aprofitar la subvenció”

Ha aconseguit gairebé triplicar el nombre de llicències de nenes i amb això es diu tot. Nosaltres treballem amb 50 federacions, cadascuna amb la seva història, les seves característiques i la seva mentalitat, i quan es decideix fer una inversió per potenciar la base deixem a cada federació que aposti per allò que necessita.

I el que ha fet la FAB ha estat tot un encert.

Andorra és l’exemple d’una federació petita i d’un país petit amb poca activitat, però que van fer un pla estratègic a les escoles, amb l’eina del 3x3, que els ha funcionat d’una forma extraordinària. A FIBA creiem que Andorra és l’exemple clar de com saber aprofitar la subvenció i és l’exemple de projecte que ens hauria agradat que tothom fes.

I un exemple de bona pràctica.

Han sabut tenir una visió global. Han fet servir les xarxes socials per potenciar l’impacte de la campanya, han fet fotografies a les nenes i les han fet protagonistes de les càpsules publicitàries. Només per aquest detall, una nena que dubti entre fer vòlei o fer bàsquet anirà a fer bàsquet perquè la motivarà més i trobarà un incentiu.

Però, i si la nena que comença no arriba al sènior?

Aquest és un projecte transversal i, un cop has atret la nena per fer el teu esport, poden haver-hi molts casos en què es dediquin a ser entrenadores, una altra professora d’educació física i animi les alumnes a fer bàsquet o altres casos. Amb això vull dir que no és tan important que arribin a ser professionals o jugar al sènior, ja que són actius que seguirien a la família del bàsquet.

A nivell organitzatiu, el Principat ha fet un pas endavant.

A FIBA es fan 16 campionats. Ara mateix et puc assegurar que no n’hi ha cap, ni de Divisió A, que tingui l’estructura que es té aquí, amb el Poliesportiu. La gent juga a pavellons amb 1.000 o 2.000 espectadors, amb ciutats que no són turístiques. Aquí es dona la possibilitat que nenes de Moldova, Irlanda o Gibraltar que juguen a escoles vinguin a Andorra a competir en un pavelló ACB.

Andorra ha recuperat la selecció sènior de 5x5.

És una gran notícia perquè no ha estat fàcil. Una jugadora es queda aquí fins a l’edat U18 però després se’n va a estudiar a Barcelona, Lleida, França o on vulgui. Des de fora és molt complicat poder mantenir un equip preparat per entrenar i per competir. Ara han de ser conscients de la dificultat que tindran.

I ser conscients que han de ser un mirall per a les nenes que comencen.

Absolutament. Més enllà de guanyar o de perdre de 30 punts, les nenes més petites somiaran a jugar amb elles algun dia.