Manuel Flores
“Ensenyo als nens que l'èxit és aprendre i gaudir del joc”
Educar (i jugar) amb seixanta-quatre caselles Sis anys després que l’anterior junta abaixés la persiana, el Club d’Escacs la Seu ha començat l’any com a campió de Tercera Territorial de Lleida. L’horitzó ara és formar nous jugadors i pujar de categoria
“Ensenyo als nens que l'èxit és aprendre i gaudir del joc”
Després d’anys pràcticament sense activitat, ha aconseguit revifar el club i tornar-lo a la competició.
Vaig ser jugador del club des del 2003 fins que el 2013 la junta d’aleshores va decidir dissoldre’l i donar-lo de baixa de la Federació Catalana d’Escacs (FCE). Em va saber molt de greu, perquè els escacs són la meva vida des de petit. El 2017 vaig veure l’ocasió de fer-me’n càrrec; els membres de l’antiga junta em van fer confiança, i des de llavors han estat tres anys de total dedicació.
Com és que es va arribar a tancar el club? La mitjana d’edat dels socis era força alta, els desplaçaments, el manteniment econòmic de les activitats...
Per què no se’n va fer càrrec quan va plegar l’anterior junta?
En aquell moment la meva vida passava per una etapa força complicada. Fa tres anys, però, vaig tornar a residir a la Seu (fins aleshores treballava a Andorra), no tenia feina i va ser llavors que vaig pensar a revifar el club i obrir-lo sobretot als infants i joves.
Li va resultar fàcil engrescar la canalla?
El 2017 vam començar amb sis nens amb moltes ganes d’aprendre. Vam anar fent promoció a través de les xarxes socials, l’ajuntament, tornejos d’aficionats... Enguany som una trentena de nens i nenes entre cinc i setze anys, a més de sis dones entre 70 i 74 anys, i tornem a estat inscrits a la FCE.
Tot un èxit, tenint en compte que la majoria de nens prefereix altres esports més moguts.
Quan arriben els pares amb el seu fill, el primer que els demano és per què el volen inscriure. I si veig que només cerquen un lloc on deixar-lo unes hores els recomano que triïn una altra activitat.
Potser el nen arribarà a ser un bon escaquista, malgrat l’actitud dels pares. Des dels deu anys que jugo a escacs; de manera que en tinc prou amb una primera conversa per saber si aquell nen té una bona predisposició per dedicar-s’hi. L’important és que entenguin que al club no venen a jugar, sinó a estudiar escacs; i a formar-se en una sèrie de valors que els serviran a la vida per créixer com a persones.
De quins valors parla?
Els ensenyo a pensar, a tenir disciplina de treball, a superar-se un mateix i a entendre que cadascú és responsable de les seves decisions i de les conseqüències.
Per a vostè, la competitivitat per guanyar és també un valor?
No veig competitivitat en els nens i nenes del club. Jo hi veig passió. Penso que és incorrecte educar els infants en la cultura de l’èxit a qualsevol preu. Jo prefereixo treballar perquè s’adonin que el més important no és guanyar sempre sinó que el veritable èxit consisteix a aprendre i gaudir del joc.