“Són capaços de ser feliços amb molt poca cosa”

Vaig començar abans d’iniciar els estudis universitaris. Ho vaig fer amb la Creu Roja, a l’àrea de joventut. I un cop al mes estàvem també ajudant les persones grans. Un cop a Saragossa vaig començar a col·laborar amb una associació de persones sense sostre.

Què la va portar a prendre aquesta decisió?

Quan vaig entrar a Creu Roja vaig veure que es podia fer voluntariat. I sempre m’ha agradat poder ajudar la gent, compartir amb les persones que necessiten companyia i poder aportar el meu granet de sorra. Pel que fa al voluntariat fora del país, sempre havia estat un dels meus somnis. El meu pare va anar a una xerrada a la fundació Kalilu Jammeh i hi va contactar per poder donar-los equipacions. I des de la fundació li van proposar anar-hi amb la fundació i em va proposar acompanyar-lo. Així va començar.

Què és el que més li va impactar en el seu primer viatge?

El que més em va impactar és la manera com viuen allà. I el contrastat entre el que ens expliquen aquí que és, i el que realment acaba sent. Són capaços de ser feliços amb molt poca cosa. I a més a més, tenen una altra noció del temps. Com diuen ells, “domandi domandi”, que seria alguna cosa així com “amb calma”. Malgrat que les condicions de vida són pitjors, afronten el dia a dia d’una altra manera.

En quins països ha col·laborat?

Només he estat a Jirong, que és el poblet, força petit de Gàmbia amb el qual hem establert la col·laboració.

Sempre ho ha fet per la mateixa entitat?

Sí, amb la fundació Kalilu Jammeh. A Andorra ho he fet amb la Creu Roja, i a Saragossa era amb Bokatas, que és l’associació que ajuda els sense sostre.

En què consisteix aquest voluntariat?

Ells tenen dos projectes; un d’enfocat a l’agricultura en què ajudes les dones que fan hort i directament treballes amb elles en aquestes tasques. L’altre projecte consisteix a fer tallers amb els nens a les escoles, ja sigui cantant, fent polseres... estem preparant els tallers del proper viatge.

Quin projecte ha desenvolupat?

Allí els nens no poden anar descalços a l’escola. Per aquest motiu vam engegar un projecte per recollir sabates i hem aconseguit enviar 18 caixes plenes!

Ha pensat a exercir aquesta funció en altres continents?

M’encantaria poder anar a la Índia, seria el meu gran somni.

Li resulta fàcil de compaginar amb els estudis?

Ara sí; he pogut aprovar els exàmens abans i tinc un marge de temps entre el primer i el segon quatrimestre. Costa perquè són pocs dies però ho he pogut combinar aquest cop.