“Una solució per a Andorra és una taxa als carburants”

Estaré en una taula rodona en la qual parlarem de temàtiques molt generals: els recursos naturals, la sostenibilitat, els boscos i la biodiversitat. Parlarem del valor que té aquest capital natural.

Per què va decidir participar en l’esdeveniment?

M’ho van proposar i em va semblar molt interessant venir a Andorra per parlar del medi ambient en aquesta taula rodona. És el meu tema de recerca i, a més, em queda a prop i hi vinc sovint.

Què creu que hauria de fer el Govern per reduir les emissions de diòxid de carboni?

Crec que el principal problema del país són les emissions derivades del transport. És un país turístic que té moltes entrades de vehicles a banda dels desplaçaments dels residents. Penso que una opció seria animar els habitants a reduir l’ús del cotxe particular i a utilitzar el transport públic. D’altra banda, crec que imposar una taxa als carburants seria una solució perquè teniu una fiscalitat avantatjosa que fa que la gent vingui al país per beneficiar-se’n.

Cada vegada hi ha més implicació des de les administracions.

Sí, però s’ha de ser conscient que les mesures que s’emprenguin ara no tindran un efecte immediat. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que la gent jove cada vegada està més conscienciada i, paral·lelament, hi ha unes investigacions i una recerca científica que estan avançant en aquesta direcció i que permeten que siguem més conscients de la situació. L’augment de la temperatura global per les indústries és difícil de reduir però a l’àmbit individual es poden introduir molts canvis per intentar reduir aquest augment.

Què podem fer individualment per reduir la nostra empremta de carboni?

El primer que ens hem de plantejar és què fem en el nostre dia a dia que emet carboni. I la resposta és tot, però tampoc podem obsessionar-nos. Un element a tenir en compte és l’alimentació: hem d’evitar consumir aliments que requereixin un transport llarg o reduir el consum de carn a la nostra dieta. D’altra banda, hem d’optar per comprar menys roba o recórrer a la segona mà. Ens hauríem de basar en una economia de conservació, de consumir menys. En definitiva, hauríem de preguntar-nos si realment ho necessitem abans de comprar-ho.

Un punt de vista difícil de concebre per a les empreses.

El màrqueting està canviant. Estem en un moment de replantejar-nos la durada dels objectes i la societat pensa d’una altra manera. El reciclatge i els materials que s’utilitzen tenen pes a l’hora de comprar un producte. El consumidor està atent als missatges a favor del medi ambient i això interessa les empreses.