Clàudia Garcia
“Estic molt contenta de l'equip que vam formar”
Ha sumat fins a cinc metalls al Trofeu Borrufa, més l’or del Team Event. 15 anys. Era el seu últim any a la competició andorrana. Ha estat la corredora més premiada de la delegació del Principat i una de les més regulars d’entre tots els participants.
“Estic molt contenta de l'equip que vam formar”
Quin gran Trofeu Borrufa va protagonitzar.
Sí, estic molt contenta, sobretot perquè vaig poder fer cinc medalles en les cinc curses que vaig fer. Tot i fer diverses errades durant les baixades, vaig poder estar al podi cada dia i vaig acabar molt satisfeta.
S’esperava estar tan amunt?
No m’esperava ni molt menys fer les cinc medalles. Potser fer algun podi, o algun metall, estar per allà a prop en general, però realment no tot això.
Què és del que va acabar més orgullosa?
El fet que era el meu últim any, vaig poder gaudir al màxim, va fer bon temps i les condicions eren molt bones. Vaig acabar contenta per tot.
En el gegant va fer el millor temps absolut comptant els registres de la categoria masculina i femenina. Això la farà estar orgullosa, també.
Sí, el gegant és la meva modalitat, també el supergegant, però em va anar millor el primer. M’agrada, el gaudeixo molt. La pista era del meu estil, i les dues baixades em van anar perfectes fins a baix, i al final vaig acabar guanyant-ho tot.
Tenia clar que tindrien opcions d’assolir l’or al Team Event?
No, de fet els quatre membres de l’equip (Primin Estruga, Fiona Pou i Arnau Gallardo) no pensàvem que guanyaríem, ni molt menys. Vam anar justos en moltes rondes perquè vam empatar a dos en diverses, però finalment vam estar units, vam donar el màxim i vam acabar guanyant.
Andorra va ser segona en el rànquing general. És un bon senyal de futur?
Sincerament no m’ho esperava. En totes les categories vam estar allà dalt, vam fer ors, plates, bronzes... cada dia vam ser al podi en cada categoria i estic molt contenta de l’equip que vam formar.
Quins reptes té al davant ara?
D’aquí a dues setmanes marxem a un Mundial júnior i no em marco cap objectiu en concret perquè serà bastant difícil. Intentaré gaudir al màxim i ho donaré tot.
Imagino que el seu somni és poder competir en alguna Copa del Món.
Òbviament. És un objectiu llunyà, però tots els que vam ser al Borrufa ens agradaria participar en alguna Copa del Món, ni que sigui per l’experiència. No tothom ho pot viure.
Quins referents té?
Són referents d’alt nivell. Una és la Mikaela Shiffrin, que també va amb Atomic, que és amb el que jo esquio, i sempre ha sigut un exemple a seguir perquè se li donen bé totes les modalitats.
I d’Andorra?
El Joan Verdú o la Cande Moreno. S’han lesionat en més d’una ocasió, però sempre estan lluitant, a poc a poc, i jo crec que poden arribar molt lluny.