Raisa Jurva
“Tenim la falsa sensació que la igualtat ja s'ha assolit
Primera resident del 2020 de Faber Andorra. Finlandesa. L’estada d’11 dies a Faber li ha permès avançar en la tesi doctoral. També ha pronunciat la conferència ‘Personal is political’, sobre les problemàtiques més freqüents a les relacions heterosexuals
Com va descobrir el projecte Faber?
Fa un parell d’anys vaig poder visitar la residència Faber d’Olot i va ser una experiència molt agradable. La seva filosofia de seguida em va cridar l’atenció, el fet de poder entrar en contacte amb altres persones i debatre sobre diferents qüestions, incloent-hi el meu àmbit d’estudi principal, el feminisme.
I ara ha decidit venir a la residència Faber de la Massana.
Sí, si bé ara la situació és diferent. Estic acabant la tesi doctoral, tinc molta feina per fer i vaig pensar que aquest lloc em proporcionaria un bon entorn per concentrar-me de debò i així ha estat. No sempre és fàcil que es donin les condicions per aconseguir-ho.
Els seus estudis se centren en les relacions heterosexuals, i precisament aquest ha estat el tema de la conferència que ha ofert recentment a Andorra.
Sempre m’ha interessat el tema de les relacions de poder a la parella, i concretament d’aquelles qüestions, referents a la igualtat, que són difícils de resoldre mitjançant la legislació o amb l’aplicació de polítiques socials. I hi ha una llarga tradició pel que fa a investigació feminista i d’estudis de gènere que se centra en aquests temes.
Quins són els problemes més freqüents? Per exemple, es poden veure aquestes desigualtats en les tasques de la cura dels fills. Malgrat que a Finlàndia i altres països nòrdics on he centrat el meu estudi, tant els pares com les mares tenen legalment les mateixes opcions per gaudir de la vida parental, d’alguna manera els pares passen molt poc temps a casa, cuidant els fills, en relació amb les mares. Per no parlar de la problemàtica de la violència de gènere, o totes les qüestions que connecten amb l’afecte o els sentiments. A mi no m’agrada veure tots aquests problemes com a privats, sinó connectats amb una esfera més social.
En molts països s’ha legislat sobre aquestes qüestions. Això ha permès pal·liar la problemàtica?
S’han aconseguit molts avenços socials, això és inqüestionable, però el problema de fons no s’ha pogut resoldre i serà difícil que sigui així.
Per què?
Veig almenys dues grans dificultats. La primera és que tenim la falsa sensació que la igualtat ja s’ha assolit. Si és així, com pots queixar-te si et trobes amb problemes? Això, per una banda. I per l’altra, són coses íntimes, qüestions personals que no són fàcils de posar sobre la taula. Això fa que moltes dones es puguin sentir avergonyides.
La psicologia pot ajudar?
Sí, però aquests temes no es poden tractar només des del punt de vista de la psicologia. És un àmbit d’estudi que no sempre té en compte el factor social i cultural, i és aquí on cal incidir.