Marc Masip
“El mòbil és, sens dubte, l'heroïna del segle XXI”
Psicòleg i expert en addicció a les noves tecnologies. Director de Desconecta, un programa nascut el 2012 i pioner de fer un bon ús de les noves tecnologies sense deteriorar les relacions personals. Demà oferirà una conferència per a famílies a la seu central de MoraBanc, en col·laboració amb la FEAC
“El mòbil és, sens dubte, l'heroïna del segle XXI”
El títol de la conferència, ‘L’heroïna del segle XXI’, ja presenta el perill que té una mala praxi amb les noves tecnologies. El problema és que ho és, sens dubte. El mòbil és l’heroïna del segle XXI i estem en un moment en què no som conscients dels perills que tenen les pantalles. Aquí hi incloc els mòbils, xarxes socials, pornografia o videojocs, i no en som conscients perquè, per exemple, la primera causa d’accident a Espanya és mirar o tocar el telèfon mòbil al cotxe.
I, en el cas dels joves, no som conscients de l’aïllament que suposa o del fracàs escolar.
Absolutament. La diferència amb una teràpia de drogues o alcohol és pràcticament nul·la i si no fem un canvi en el comportament de la societat envers les pantalles, anem encaminats a una societat covarda, sense relacions interpersonals, avorrida i sense capacitat de dir les coses a la cara.
Molts pares fan servir els mòbils amb els fills com a moneda de canvi.
I és una errada imperdonable. L’educació sexual o la tecnològica ha d’anar al marge de si el meu fill és bona persona o no. S’ha de saber educar en tot això.
Són els adolescents els més proclius a enganxar-s’hi?
A Espanya el 21,3% dels adolescents són addictes al mòbil i doblen la mitjana europea. Amb això ens trobem amb el problema real, que els joves no entenen la vida sense el mòbil i nosaltres els ho hem facilitat.
Però s’haurà de poder solucionar, tot això. Sí, posant lleis estatals que regeixin l’ús de les noves tecnologies. Necessitem lleis que indiquin quan es pot portar el mòbil a l’escola, què passa amb un pare que li dona el mòbil al fill perquè calli o què passa si faig bullying o si condueixo mirant el mòbil. En definitiva, lleis que ens marquin una mica el camí.
Per què creu que s’ha arribat a aquest nivell de dependència?
Les pantalles han arribat molt abans del que esperàvem, sense estar preparats, i ens han menjat. A més, en no haver-hi lleis no s’ha pogut educar correctament i les pantalles i aplicacions tenen elements addictius. El problema no és el mòbil, és el mal ús que se’n fa.
Hem de fer un pas enrere en l’àmbit tecnològic per fer-ne tres endavant en l’humà.
Exacte. Tot ve d’una necessitat total de ser acceptats i d’agradar. Aquesta dèria per penjar fotos i ser reconeguts és d’una manca d’autoestima bestial.
Quines mesures han d’implementar els pares?
Primer, informar-se, llegir i parlar amb altres pares. Posar unes normes a casa i aplicar el sentit comú; no deixar el mòbil a la nit, quan s’estudia o no ignorar algú perquè estàs mirant el telèfon.