“El món dels tenors dona molt de joc per a la paròdia”

Sou tres cantants que fan d’actors, tres actors que canten o tot a l’hora?

Som cantants. Som tres tenors que, ocasionalment, fem d’actors.

Així, l’important de l’espectacle són les cançons, més que la interpretació?

Sortim a escena per oferir al públic un concert. Però un concert en què passen coses. I, al mateix temps, hem treballat la dramatúrgia, la interpretació i tots els elements de l’actuació perquè estiguin ben compensats.

La posada en escena, molt sòbria, recorda Les Luthiers.

L’humor de Les Luthiers en certa manera ens resulta pròxim, però amb la diferència important que a Tenors no fem servir textos. Només hi ha música, cançons i teatre gestual.

Quin repertori interpreteu?

Bàsicament és el repertori que van popularitzar Carreras, Pavarotti i Domingo als seus recitals: àries força conegudes del gran públic, cançó napolitana, sarsuela, boleros, èxits de Broadway...

I què us han fet els tres tenors perquè els dediqueu aquesta paròdia?

No res. Tot el contrari: Tenors és un homenatge a aquestes tres grans figures de la lírica. Tot i que també és cert que el món dels tenors dona molt de joc per a la paròdia, i nosaltres ens n’aprofitem.

Vol dir que el tòpic que els tenors sou gent més aviat maniàtica és cert?

No és el meu cas, però n’hi ha que sí que ho són, de maniàtics, fins al punt, per exemple, de dur bufanda en ple estiu per no agafar fred al coll... I, a banda d’això, hi ha també una certa rivalitat a veure qui allarga més una nota sense respirar, qui arriba a una tessitura més alta...

Entre els cantants lírics, hi ha molts divos?

Home, una mica divo sí que cal ser, per sortir a l’escenari a interpretar un paper líric durant dues hores. Cantar òpera és molt difícil, però la majoria de la gent no n’és conscient.

Ha cantat papers importants tant en muntatges operístics com de teatre musical, en quin gènere se sent més còmode?

A tot arreu. Tot i que en l’àmbit de la lírica cal tenir presents una sèrie de convencions que, tanmateix, intentem trencar al nostre concert.

Les convencions que diu, són una barrera per al gran públic?

Penso que no, perquè, amb convencions o sense, el que agrada al públic és sentir bones veus.

S’ho pensava, quan era a l’Escolania de Montserrat, que abastaria un repertori tan divers?

Estic molt content d’haver cantat a l’Escolania. Després, la vida et va portant i he tingut la sort de tastar diferents gèneres fent el que més m’agrada: cantar.