Gerard Martín
“La Fada Ignorant és un lloc mític per als cantautors”
El seu estil musical el defineix com pop-rock d’autor influenciat pel rock americà més clàssic. 24 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú, el cantautor català presentarà aquesta nit (La Fada Ignorant, 23.00 hores) el darrer disc, ‘Luces de Ciudad’, en un concert íntim amb el seu guitarrista habitual
És molt jove. Quant fa que es dedica a la música?
Als deu anys vaig començar a aprendre a tocar de forma autodidacta i als setze ja formava part de diversos grups. Va ser als vint anys que vaig decidir iniciar el meu actual projecte en solitari. És un projecte molt personal, amb el qual estic patint molt, i que compagino fent classes de guitarra i de música a escoles. Vaig treure un EP de sis cançons fa tres o quatre anys i el setembre de l’any passat un llarga durada de deu cançons.
Quin és el seu estil?
El meu estil generalment passa pel pop-rock o el pop-rock d’autor més clàssic. Molt influenciat pel rock americà més clàssic. Al disc també hi ha detalls de blues i alguna cançó més folk. Però la meva principal influència és d’arrel americana de pop-rock del sud.
És la primera vegada que actua a Andorra. Com és que l’han cridat des de La Fada Ignorant?
La Fada està molt ben considerada en el circuit de locals que aposten per la música en directe i per la cançó d’autor. I és que La Fada Ignorant és un lloc mític per als cantautors. Tots els amics, els companys del gremi i els artistes referents hi van a tocar. Per a mi actuar a La Fada era com una assignatura pendent i un dia que vaig venir a Andorra vaig passar pel local per parlar amb el Toni [el propietari de La Fada Ignorant]. Ens vam conèixer, li va agradar la meva proposta i vam tancar una data per actuar.
Va ser a iniciativa pròpia.
Sí. Un local com La Fada rep moltes propostes i sabia que el Toni em tenia ubicat, que em coneixia perquè tenim molta gent en comú. Ell em va comentar que havia posat les meves cançons al bar, però no havíem coincidit.
Entre els cantautors que comencen és normal haver-se de buscar la vida, de ser els que van a picar a la porta.
Sí. S’ha de trucar a moltes portes i tenir molta paciència. Avui en dia, l’artista que controla una mica el seu projecte no només ha de compondre i interpretar uns temes, sinó que també ha d’ocupar-se de la part més burocràtica i del màrqueting. No en som, d’entesos, però ens veiem obligats a fer-ho perquè no tenim ningú que ens ho pugui facilitar.
Locals com La Fada són molt importants per als cantautors.
Són clau. Si no hi ha locals per poder tocar en directe no hi ha públic ni demanda. I si no hi ha demanda, hi ha menys músics i menys productors. És com una roda i els bars i locals que aposten per la música són vitals perquè pugui girar.
Què sentirà el públic que vagi avui a La Fada Ignorant?
Un concert íntim acústic. Amb el meu guitarrista, el Pablo, sentiran les cançons del darrer disc versionades per fer-les més íntimes. Són cançons que mostren veritats més enllà de l’estil.