“De cada deu problemes de salut, vuit no són mèdics”

T.C.- És un mecanisme a través del qual un professional sanitari i un pacient identifiquen junts una sèrie d’activitats que poden ser beneficioses per a determinats problemes de salut.

Quins malalts se’n podran beneficiar?

M.B.- Principalment aquelles persones que pateixen trastorns mentals lleus, o amb un fort sentiment de solitud, o que es troben en risc d’aïllament social i no tenen tampoc gaire suport en l’entorn familiar... En la majoria d’aquest casos un tractament convencional té un efecte limitat, mentre que donar suport al pacient perquè participi en activitats socials i es relacioni amb altres persones té resultats molt més positius en el seu benestar.

De molts dels potencials usuaris que esmenta, no se n'haurien d'ocupar entitats dedicades a l’assistència social?

M.B.- No quan la seva situació afecta la seva salut. El problema que ens trobem sovint és que les tasques assistencials ens ocupen la major part del temps; amb la implantació d'aquest programa volem donar resposta a possibles situacions de risc que es poden tractar sense necessitat de pastilles. De fet, un 80 per cent dels problemes de salut no tenen una causa mèdica, sinó que tenen a veure amb conflictes en l'entorn familiar, social o laboral.

T.C.- Es tracta d'avançar-nos als problemes i alhora donar eines al pacient perquè tingui la màxima autonomia possible, perquè això farà que creixi la seva autoestima i millori la seva qualitat de vida en general. En l’actualitat ja treballem en xarxa amb altres entitats per als casos en què sigui necessari.

Com s’aconsegueix que el pacient faci per prescripció allò que no fa per pròpia iniciativa?

T.C.- Abans de fer cap proposta al pacient, els professionals sanitaris li faran un test per saber la seva situació social i emocional, i a partir d’aquí tots dos estudien quin dels actius que ofereix el web del programa li pot anar bé.M.B.- És important destacar que, a efectes del tractament a seguir, la prescripció d’una activitat és exactament igual que la prescripció d’un medicament; i, així mateix, en tots dos casos amb total confidencialitat.

Què són el actius que deia?

T.C.- Són aquelles activitats d’entitats, institucions, clubs, i fins i tot particulars que es posen a disposició del programa per ser utilitzades en els casos que es considerin adients.

Com es controla si el pacient segueix la prescripció?

M.B.- Com en qualsevol altre tractament, hi ha controls periòdics per veure l’evolució del pacient. A més, un cop es determina l'activitat que farà, hi haurà una “persona referent” que s’ocuparà d’acompanyar-lo i d’afavorir la seva interacció amb el grup.