“Volem fer un homenatge a la persona que mor”

Jo vaig fer economia i empresarials. I sempre he tingut la vocació d’ajudar a les persones i durant 21 anys ho he pogut fer a la banca. Arriba un moment en què l’entitat no m’aporta el retorn de poder ajudar. I tenia una cosa que se’m removia dins per poder aportar el meu gra de sorra en l’última ajuda que es pot fer a les persones. La meva família em dona tot el seu suport i decideixo arrencar Agraïments.

I fa una empresa per acompanyar en el procés de la mort.

He viscut diferents situacions amb tiets, familiars i també algun amic, que han marxat i no els vam fer, segurament, el comiat que haurien volgut i això fa que no portem bé el dol. I precisament Agraïments vol fer això, un homenatge a la persona que mor però que també ajuda que qui es queda ho pugui gestionar molt millor.

Quan té clara la idea?

Va ser durant el funeral d’un amic a Sant Gervasi, on durant la cerimònia hi va haver música, parlaments... i el Bep, el meu marit, em va mirar i em va dir “això és el que estàs buscant”.

Per què creu que els funerals laics estan en creixement?

Segurament perquè han perdut aquesta visió de fer un homenatge de vida. Els mossens d’abans feien aquesta funció, perquè quan feien les cerimònies coneixien les persones a qui acomiadaven. Això era quan el mossèn vivia i moria al poble i el que faig és omplir aquest rol.

Com prepara la cerimònia?

Em passo entre sis i set hores amb les famílies per entendre com era aquella persona i fer-li aquell homenatge de vida que li hauria agradat i recordar tal com era aquella persona.

Quan comença a prestar el servei de manera efectiva?

El gener del 2019 ho vaig començar a moure, però no trobava el moment d’arrencar. I el 7 de juliol, mor el meu pare, de sobte. I vaig parlar amb els meus germans per dir-los que em deixessin preparar la cerimònia. I li vam organitzar un comiat com al meu pare li hauria agradat.

Què té la cerimònia?

És un acte de comiat, però que ha de reflectir com era aquella persona. Hi pot haver música, projeccions audiovisuals, càtering... una mica el que cada família decideixi que representa millor la persona que acomiaden.

Quant pot durar?

No hi ha un temps. Ha de durar el que faci falta. El dol i la mort no requereixen que es faci en un temps determinat. Tothom s’ha de poder acomiadar d’aquella persona i dir el que hagi de dir per poder portar el dol millor.

I d’ara en endavant?

Estic fent moltes xerrades, molts tallers de dol intentant fer una taca d’oli per explicar Agraïments.