“La música és un mitjà per qüestionar la realitat”

És veritat. El títol del disc, però, és una manera de fer evident que també hi pot haver un ambient de celebració al marge d’allò que considerem més festiu. I és alhora una manera de defensar la cançó d’autor com a vehicle poètic i com a lloc de retrobament.

Deu ser que em faig gran, però fins i tot a les cançons més alegres del disc hi veig un rerefons de melancolia.

En certa manera és un tret associat a la poesia com a gènere. Quan et mires cap endins i t’interrogues per intentar comprendre tot un seguit de sentiments, les cançons arrosseguen necessàriament aquests interrogants.

Així, potser és vostè qui s’ha fet gran!

Segurament, sí. El temps passa per a tothom, i amb el temps anem canviant la manera com veiem el món i la nostra escala de valors. I això es reflecteix en el que fas, és clar.

Va titular el primer disc Set voltes rebel. Quinze anys després, segueix sent tan combatiu?

Sempre he entès la cançó com una eina per generar debat i per canviar la societat. La diferència amb quinze anys enrere és que als primers treballs hi havia una càrrega crítica més explícita, i ara cerco més lloc per a la poesia i per a un discurs més elaborat.

Es defineix com a escriptor de cançons. Al seus discos, doncs, les lletres són més importants que la música?

Em considero més comunicador que músic. Per a mi, la música és un mitjà per expressar un univers emocional molt personal i qüestionar la realitat que ens envolta; però és de la part literària que neixen les cançons.

Tanmateix, al disc hi ha uns arranjaments instrumentals i vocals molt treballats. Com els supleix, als directes?

Estic acompanyat del Víctor Nin a la guitarra, que és també qui ha fet els arranjaments al disc. La posada en escena és en un format reduït, però aprofitem tots els recursos que ens permet la tècnica perquè l’actuació sigui molt més que un duet de guitarres.

Ha esdevingut un habitual dels premis Enderrock, i enguany hi torna a ser entre els finalistes.

Els premis Enderrock van arribar sobretot amb els primers treballs, i ha estat una veritable sorpresa tornar a ser entre els finalistes d’enguany. En valoro especialment el suport de tota la gent que hi ha al darrere. Penso, però, que els premis tenen un vessant competitiu que no és el que més interessa a la música en català.

És per això que va impulsar la Trobada de Cançó d’Autor dels Països Catalans?

És un projecte que vol oferir un punt de trobada per a la cançó d’autor, a partir de propostes basades sobretot en criteris artístics.