“Les peces més preuades són les de valor sentimental”

Sí, de ben petita. El meu avi era pintor amateur, pintava a casa i sempre veia quadres. Entrava al seu taller i feia olor de pintures, m’agradava el que feia. I sempre m’ha motivat el tema de l’art. I quant a la restauració, de petita anava de viatge amb els meus pares per Catalunya visitant pobles i esglésies. I recordo que amb 12 anys vaig veure una bastida amb gent que hi estava treballant. Vaig preguntar què estaven fent i em van dir que arreglaven l’església. I jo vaig dir, doncs jo vull un dia estar allà dalt. És una anècdota perquè amb aquella edat no saps què és la restauració, però amb els anys em vaig encaminar cap aquí.

És una sort fer de la teva vocació la teva professió.

És un gust i un plaer estar treballant del que has estudiat. La meva formació acadèmica ha estat sempre relacionada amb l’art i he fet la carrera de restauració de béns mobles.Què és de Vell a Bell?És el taller on treballo. Al gener vaig obrir un espai a Sant Julià perquè el que tenia m’havia quedat petit. Amb la meva parella vam decidir que aquest era el camí per créixer i no quedar-me estancada. Ara em dedico al 100% a la restauració de mobles, d’objectes antics i de manualitats. I sempre fent-ho amb els criteris i les tècniques professionals que tinc com a persona formada i amb estudis en aquest camp.

També és botiga?

No. Em dedico a restaurar mobles i peces antigues que em porten els meus clients. Els restauro i els torno als clients. També treballo amb l’administració. I en el futur tinc pensat impartir classes de restauració i manualitats tant a adults com a infants.

Tot es pot restaurar?

En principi, sí. Si la peça està molt malmesa pot ser més complicat, però tot es pot restaurar.

I és car?

Això és molt relatiu. Es tracta d’una feina molt artesanal i molt manual. Una feina a la qual li dediques moltes hores. També s’ha de valorar que el restaurador ha fet una carrera i que ha dedicat molts anys a formar-se.

En plena època d’Ikea, la gent valora els mobles ben fets?

Ara li donen menys valor, el que prima és l’estètica. Mobles molt llisos, molt plans. Però també hi ha molta gent que li dona una segona oportunitat al moble antic i a objectes que són d’ús quotidià. Els tenen i els volen reaprofitar. Hi ha mobles que són per a tota la vida i que les següents generacions volen recuperar.

Quina és la peça més antiga que ha restaurat?

He restaurat de tot. He tocat jaciments arqueològics, retaules romànics o esglésies barroques.

I la de més valor?

Per a mi, les peces més preuades són les de valor sentimental.