“El conte és un reconeixement al meu avi”

Hi havia participat fa deu anys, quan estudiava ESO ja m’havia presentat al de Nadal i vaig quedar finalista.

I decideix tornar-hi?

M’agrada escriure, és el meu hobby, però mai trobes temps. L’any passat em vaig prometre, com a objectiu d’any nou, posar-me a fer el que realment m’agradava i vaig veure el concurs de contes de Nadal i em vaig decidir. I el meu germà també es va animar i ens vam presentar els dos.

Va escrivint i guardant material?

Sí, exacte. Quan m’inspiro escric i vaig guardant contes, petits relats. I de fet aquest conte, amb el qual he guanyat, és una història verídica del meu avi, és un reconeixement al meu avi Ramon.Expliqui-m’ho.El meu avi ara té 81 anys, és un home molt treballador, molt sacrificat, i malgrat les adversitats de la vida, sempre ha mantingut un esperit positiu i generós. És un reconeixement a ell perquè la història va sobre un saxofon que tenia quan era jove i que es va haver de vendre per circumstàncies de la vida, tot i que li agradava molt tocar-lo i tenia una banda amb el grup d’amics. El 2018 ens vam ficar tota la família a buscar-lo i el vam trobar i li vam regalar per Nadal després de cincuanta anys.

I com van aconseguir trobar-lo després de tants anys?

El meu avi sempre tenia històries del saxofon i el meu oncle es va posar a investigar i el va acabar trobant.

A més, la història reuneix el requisit nadalenc.

Sí, perquè va ser el seu regal de Nadal del 2018 i em feia gràcia plasmar la història sobre el paper per d’alguna manera immortalitzar-la i fer-li un reconeixement.

Aquesta afició per escriure d’on neix?

Sempre m’ha agradat molt llegir, des de ben joveneta devorava llibres, i escriure sempre ho he tingut com a hobby, amb deu o onze anys escrivia contes. Ara m’hi he posat de debò i vull continuar escrivint perquè és el que m’agrada i he de trobar temps per poder-ho fer.

I publicar, s’ho planteja?

Ara intento dedicar-m’hi més hores i tinc la intenció de presentar-me a més concursos i en un futur tant de bo pugui escriure un llibre, que és un dels somnis que tinc pendents.

Té algun projecte de futur entre mans?

Sí, ho estic compaginant amb la feina. Soc biòloga...

Res a veure amb les lletres...

No, no, res a veure.

Com és que va escollir les ciències amb aquesta afició per la literatura?

Les ciències sempre m’havien agradat molt també, de fet els meus pares són biòlegs i ho portava una mica a la sang. Vaig estar indecisa a l’hora d’escollir els estudis universitaris i al final va guanyar biologia.Però m’ha quedat l’espineta de dedicar-me a escriure i tant de bo en un futur pugui fer-se realitat.