"Andorra va 14 anys endarrere en polítiques d'igualtat"

L’objectiu de la xerrada és revisar les polítiques d’igualtat que hi ha en l’entorn laboral al Principat i veure quines pautes s’han de seguir davant casos d’assetjament, bretxa salarial, etc. Farem també un repàs pel marc normatiu andorrà, que sí que és cert que no acompanya gaire.

Existeix encara la bretxa salarial entre homes i dones?

Existeix, i és un dels problemes que s’han de solucionar perquè segrega ambdós sexes tant a nivell horitzontal com vertical. Normalment hi ha més homes que dones en llocs directius i en una mateixa feina, a final de mes cobra més l’home que la dona. Antigament, el salari de la dona es concebia com un complement al de l’home, però en la realitat actual ja no és un argument vàlid.

Anualment, quina pot arribar a ser la diferència salarial?

La mitjana diu que un home cobra entre un 18 i un 22% més que la dona. Al final de l’any estem parlant que la diferència se situa entre els 2.000 i els 3.000 euros. Tot va en funció, però, del tipus de feina. En els àmbits laborals qualificats, la diferència és més acusada que en els salaris mínims en què tothom rep més o menys la mateixa quantitat.

Què pot fer l’administració pública al respecte?

El que hauria de fer és legislar. S’ha de treballar per trobar la solució a aquests problemes, ja sigui fent una política punitiva amb multes o bonificativa, és a dir, l’empresa que estigui per sota del 15% en bretxa salarial, tindrà beneficis fiscals.

Andorra, en aquest aspecte, està en la mitjana europea?

Està per sota. Si no hi ha una força del Govern a legislar això, és molt complicat. La normativa europea ve del 2006, Andorra va 14 o 15 anys endarrere en polítiques d’igualtat. Hi ha factors que no hi ajuden, però el Govern hauria de fer un pas endavant i posar-se al nivell d’Espanya o França. Això no es fa d’un dia per l’altre, és una feina d’anys, però és qüestió d’interès.

És un problema només del sector privat?

En absolut. És cert que la bretxa salarial en l’àmbit privat és més acusada, però en l’administració pública també existeix. Tot i que l’administració pública està molt feminitzada, hi ha molts llocs ocupats per dones, hi ha feines com la policia o el cos de bombers que estan pensades per a homes i aquestes tenen complements de perillositat. En canvi, feines com la d’una treballadora social que va a cases de gent igual de perillosa no en té.

És un aspecte laboral o forma part de la problemàtica social?

Ho tenim localitzat com una cosa molt monetària, però és un problema social. Molts cops va relacionat amb quines feines estan pensades per a homes i quines per a dones.