Laia Masramon
“Crec que mai ets pianista perquè la música és infinita”
Avui i demà du a terme una’ master class’ de piano al Conservatori als docents i l’alumnat. 38 anys. Nascuda a Santpedor, des dels sis anys s’ha dedicat a estudiar i a tocar el piano. Als 17 anys va tocar al Palau de la Música i des de llavors ha estat en escenaris i orquestres amb renom internacional
Quan va decidir que volia ser pianista?
Toco el piano des de molt petita per tradició familiar. La meva àvia era pianista, feia classes, i el meu pare també de manera més amateur. Des de sempre he après a tocar el piano de manera molt natural. De fet, la meva àvia va ser la meva primera professora. Als 10 anys ja feia concerts de manera pública i als 17 anys vaig poder tocar al Palau de la Música, que és el moment en què vaig decidir que em volia dedicar a això, que era el que més m’omplia.
Si li demanés quantes hores ha dedicat a tocar el piano, em diria que és impossible saber-ho?
Exacte. És tota la vida tocant i no només això. Totes les hores d’estudi, interpretació, meditació, les que vas a concerts, etc. Són una quantitat tan gran que és impossible de calcular i l’art és una manera de viure, no una professió.
En quin moment creu que una persona es pot considerar pianista?
Crec que mai acabes sent-ho, és a dir, la música és infinita, requereix un creixement constant. Si creus que tocant fins a cert punt o certes obres ja has complert amb la música, no és així ni molt menys perquè l’art està en canvi constant.
Quines dificultats té la professió de ser pianista?
Qualsevol persona que fa una activitat concreta i sempre fa servir les mateixes parts del cos, cal que aprengui a treballar de manera orgànica perquè no es faci mal. Les lesions són un risc que tothom corre però si trobes la manera natural de treballar, ho minimitzes, malgrat que soc conscient que hi ha molta gent que en té. El piano no ha de ser una cosa externa, sinó que ha de formar part de tu.
Comentava que sempre ha portat els estudis de piano amb molta naturalitat i hi ha infants que són bons pianistes des de petits. És prudent que facin un esforç amb l’estudi musical?
Cal que es porti de manera responsable i que els pares actuïn correctament. Des de ben petita he fet concerts però sempre he tingut el meu espai de creixement personal i he pogut jugar, estudiar, practicar esport, etc.
Aquesta és una mica la metodologia que vol mostrar a les ‘master class’?
És una part de què es pot parlar, tot i que no és tan comú trobar en persones que des de petits fan concerts. També varia una mica en funció dels alumnes. Amb els professors parlarem una mica del tempo rubato, de Chopin i els problemes que pot suposar ser professor.
Chopin és un dels més difícils per la rapidesa en les peces?
La gent es pensa que la dificultat de la música és tocar de pressa únicament quan en realitat el més difícil és tocar amb sentit, amb riquesa sonora i imaginativa entenent el compositor.