Pepe Pedraz
“Jugar és un acte voluntari que, a més, és necessari”
Reivindicació de l’‘homo ludens’ Autor del llibre ‘Aprender jugando’ i del joc de rol New Life, va participar divendres en la inauguració del V Festival del Joc del Pirineu i ahir va impartir el taller de formació ‘El poder del rol a l’aula’.
Vostè s’ha passat la vida jugant?
Així ha estat d’ençà dels vuit anys, quan vaig jugar per primer cop a un joc de rol, amb el meu germà gran i els seus amics.
Molts voldrien fer com vostè, però no se’n surten.
No hi ha cap secret en el que jo faig. Jugar és un acte voluntari, però és que, a més, és necessari jugar. Juguem per plaer, però també perquè ens nodreix i ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones.
En el seu cas, és també una manera de guanyar-se la vida.
Vaig treballar una colla d’anys en el departament de formació d’una multinacional, fins que es van donar les circumstàncies per posar-me a treballar pel meu compte. Però que no tinguis l’ocasió de guanyar-t’hi la vida, no es raó per deixar de jugar.
A la nostra societat hi ha la convenció que els jocs (la major part, si més no) són cosa d’infants.
A la nostra societat és comú creure que un adult ha de tenir un tarannà seriós, incompatible amb la idea de divertir-se jugant; però això és una greu equivocació per partida doble: d’una banda, perquè el contrari de ser divertit no és ser seriós, sinó avorrit; i en segon lloc, perquè renunciar a jugar és voler ignorar que els jocs ens obren la porta a viure experiències meravelloses.
Com ara quines?
Els jocs ens permeten viure les vides d’altres persones molt diverses; viatjar en el temps i viure en una altra època, i de passada aprendre història...
Tot això també es pot experimentar llegint un llibre.
Sí, però el joc, a diferència de la literatura, et permet conèixer gent, i interactuar-hi des d’una relació de respecte i d’absoluta igualtat, perquè les regles són les mateixes per a tothom.
A la inauguració del Festival del Joc deia que estem perdent l’habilitat d’explicar històries; a les xarxes socials, però, semblaria tot el contrari.
Explicar històries no és inventar-se un perfil fictici en una xarxa social, tampoc consisteix a obrir un llibre i llegir unes pàgines en veu alta. Explicar històries vol dir interpretar, comunicar, trobar l’entonació adient, transmetre emocions...
Ha impartit un taller per a educadors sobre els jocs de rol. Què hi aporten, els jocs de rol, a la tasca docent?
Els jocs de rol són una eina a l’abast de l’educador que el poden ajudar, per exemple, a fomentar la creativitat o a treballar diferents valors, i amb l’avantatge que els mateixos mecanismes del joc ajuden que l’activitat sigui molt participativa. Per a això, és clar, és fonamental que l’educador sàpiga prèviament com és el joc. I l’única manera de saber com és un joc i conèixer totes les seves possibilitats és jugar-hi molt.