Ana Gimeno
“Venir a Andorra era una oportunitat molt bona”
Va agafar el volant de la selecció nacional de rítmica fa poc més d’un any. Madrilenya, de 27 anys, va crear el seu club en un barri de la capital espanyola i ha recollit experiència en països com Bulgària i Finlàndia. El repte més il·lusionant és formar les noies que participaran als Jocs dels Petits Estats.
Com li arriba l’oportunitat de venir a Andorra?
Per una antiga entrenadora meva que treballava per l’equip nacional de Noruega. En una competició em va comentar que a Andorra necessitaven algú per fer-se càrrec de la selecció de rítmica. Personalment em venia de gust apropar-me una mica més a casa –sóc de Madrid i estava a Finlàndia en aquell moment– i quan em van explicar el projecte em va semblat molt interessant.
I et vas decidir.
Em va semblar un repte i em va motivar la idea d’agafar un equip nacional, petit i amb tant de potencial. El grup té molt marge de millora i camí per créixer. Era una oportunitat molt bona per créixer professionalment, tenia la certesa que jo podia aportar molt a l’equip i fer-les créixer.
Ets una rodamón de la gimnàstica, oi?
No tant! [riu] Em vaig llicenciar en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Madrid, vaig crear el meu propi club, NovoRítmica, que, de fet, va venir l’any passat a Andorra a fer una estada. Després vaig voler seguir aprenent i vaig marxar a Finlàndia, on vaig aprendre moltíssim durant dues temporades, també vaig estar uns mesos a Bulgària i, ara, a Andorra des del desembre de 2018.
Què et vas trobar quan vas arribar al país?
Quan vaig arribar només hi havia dues sèniors i va ser un punt d’inflexió tant per a mi com per a l’equip. María González va marxar a entrenar el CAR de Sant Cugat i l’equip sènior de llavors s’acabava de retirar feia uns mesos i era un moment de molts canvis.
La reestructuració, doncs, era obligatòria.
Vam començar a treballar en el que havia de ser l’equip futur amb Sofia Cortesao. No em vaig trobar les instal·lacions ideals ni els millors horaris per poder entrenar però és quelcom que ja sabíem i és un problema de moltes federacions.
Amb els Jocs dels Petits Estats a l’horitzó has fet una preselecció de set nenes, amb tres titulars i una suplent.
Una de les circumstàncies que es donen a Andorra és que no hi ha gaires gimnastes que tinguin un gran nivell tècnic. A més, si es competeix sempre entre les mateixes, la motivació i el nivell disminueix. Ara, lluitaran per un lloc en una competència sempre sana, perquè pots ser bona entrenant-te però després has de demostrar a la pista tot el treball.
Els Jocs dels Petits Estats seran a Andorra. Ho consideres un al·licient o una pressió?
És un al·licient i una motivació per a elles. La competició és a casa i serà un moment molt bonic que no sabrem quan es tornarà a repetir. Serà un any complicat perquè cada cicle olímpic la rítmica canvia el codi de puntuació i ens haurem d’adaptar. Això sí, esperem estar al nivell i lluitar per aconseguir alguna medalla.