Girasol Blanco
“És una caricatura d'Ordino, però és que Ordino és així”
L’artista andorrana és pintora, escriptora, actriu i especialista de cinema .44 anys. L’Estudi d’Ordino acull des de dimarts passat la mostra ‘Gent del Poble’, on l’artista andorrana explica en dibuixos fets a partir de tinta xinesa i aquarel·les la vida de quinze personatges de la parròquia
Per què Ordino?
Soc andorrana de naixement però vaig estar vivint fora del país uns vint anys. Vaig tornar fa vuit anys i a Ordino hi vivien la meva germana i la meva millor amiga. Però sobretot perquè és un poble molt bonic. Jo venia d’una gran ciutat i em vaig dir que si me n’anava a un poble seria com Ordino.
És una artista multidisciplinària. D’on li ve?
De ben petita ja dibuixava als marges de les llibretes i a la meva família tots són grans artistes. Soc professora de teatre, n’he escrit obres, he actuat en cinema i teatre, soc especialitsta de cinema, escric i també dibuixo.
D’on surt la idea de dibuixar la gent d’Ordino?
Jo volia il·lustrar els meus propis contes. Soc molt bona copiant dibuixos però no volia copiar-los. I la Rosa, la directora de l’Escola d’Art d’Ordino, em va proposar un exercici. Girasol fes una composició, fes una creació, dibuixa’t a tu, fes-te un dibuix animat, després una caricatura. I en comptes de dibuixar-me a mi vaig dibuixar un senyor del poble. Em va agradar tant el resultat que vaig pensar que en podia fer d’altres.
I d’aquí va sortir la mostra?
Soc molt dispersa. I la Rosa em va dir, agafa una idea i de la que tinguis d’aquí a un any faràs una exposició. I hauràs de treballar com una boja perquè tens una data.
Com la definiria, la mostra?
Jo passejo gossos i conec tothom del poble perquè els veig i em saludo amb tothom. La mostra és una caricatura d’Ordino, però és que Ordino és així. El d’Ordino era l’ambient perfecte.
Per què quinze personatges?
M’hauria encantat que fossin vint-i-dos o trenta, però tenia una data. M’agradaria poder fer una segona edició de gent d’Ordino.
Ordino dona per fer-ne més?
I tant, però he escollit els més característics. La dona de la botiga de dolços, la metgessa, el carnisser, el capellà. Però el radi es pot ampliar.
Abans de dibuixar-los va parlar amb ells.
Bàsicament els comentava que estava preparant una mostra i que volia explicar la seva història en un dibuix. Els demanava que me l’expliquessin, tot i que d’alguns ja la coneixia i sabia el que anava a fer. Els feia una fotografia i els demanava sobre les seves grans passions.
Haurien estat diferents els dibuixos sense parlar amb ells?
Sí, fins i tot a alguns no els hauria dibuixat. Hi ha històries més interessants que altres.
I com va anar la inauguració?
Va ser fantàstic veure tot el poble parlant els uns amb els altres i comentant els dibuixos. Va ser una mena de cita de tots.
Què li han dit els protagonistes dels dibuixos?
Estan molt contents, fins i tot m’han comprat quadres.