“Cada dia que passa donem menys valor a la paraula”

Aventurers, imperis galàctics, dissidents, assassins... tot dins la mateixa història.

És un dels avantatges de la ciència-ficció: pots inventar mons on encabir tot el que puguis imaginar.

La novel·la parla de fets i situacions ben properes per al lector. No hauria estat més fàcil plantejar-les en un escenari actual?

Tot el contrari. Triar un escenari de ciència-ficció m’ha estalviat molta feina de documentació que, malgrat que no era essencial per a la història que volia explicar, l’hauria hagut de fer si hagués situat la història en el món actual.

I què volia explicar?

Quan estudiava a la Facultat de Filosofia em vaig interessar per l’antropologia de la religió. Al llarg de la història hi ha hagut moltes i molt diverses maneres d’entendre el fet religiós, però totes comparteixen una mateixa arrel comuna: el llenguatge. Aquesta és la idea que volia proposar al lector.

Però també hi ha molts i molt diversos llenguatges.

Sí, però tots tenen la capacitat d’universalitzar la realitat. El llenguatge ens serveix per explicar-nos el món, per crear mites i afirmar creences, per diferenciar el bé del mal...

Al relat apareixen uns mags. Considera la màgia una forma més de creença religiosa?

Es podria entendre així. La màgia cerca l’essència de la natura, com la filosofia cerca l’essència de les paraules; i totes dues estan a punt de desaparèixer en el nostre món perquè estem perdent la relació amb el llenguatge. Cada dia que passa donem menys valor a la paraula, com es veu clarament en el discurs polític, per exemple.

Temps enrere, vostè va formar part a la Seu d’una candidatura a les municipals. Ha perdut la fe en la política?

L’home és un animal polític; per tant, tothom s’hauria de poder dedicar a la política, entesa com una manera de treballar per al bé comú dels ciutadans. No crec, en canvi, en la política entesa com a professió per a l’exclusiu benefici personal.

Si la paraula és l’arrel de tota forma de religió, i cada cop donem menys valor a la paraula, què hem de deduir d’aquest sil·logisme?

En els darrers temps ha anat guanyant protagonisme un pensament mític sobre les bondats de la ciència. Però aquest relat també se sustenta en paraules, per la qual cosa potser la conclusió és que ens trobem en un moment de transformació de la nostra concepció del món.

Diu que l’art és l’únic que no es pot explicar amb el llenguatge. No és també un art la literatura?

Penso que amb la literatura no es poden experimentar experiències tan intenses com amb la música o la pintura, que et transporten a estats mentals no racionals.