"Si connectem amb el propi cos, la vida passa més fàcil"

Relaxar-se no és una capacitat natural de tota persona?

Tots tenim la capacitat de connectar naturalment amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta; quan assolim aquesta connexió, el cos i la ment no es carreguen tant i la vida passa més fàcil.

De vegades, però, no trobem la manera d'assolir aquesta relaxació.

El més important és estar ben alineat amb allò que estàs fent en cada moment i mantenir-hi una actitud d’atenció plena (mindfulness). Cada tram del dia és diferent, i si tens el cap a un altre lloc llavors sorgeixen tensions que ens acaben neguitejant. El quid de la qüestió és com gestionem cadascuna de les situacions que ens planteja el dia.

Al taller treballa diverses tècniques de relaxació.

Hi ha diferents tècniques, algunes de basades en la sofrologia, altres en la consciència del propi cos, com el ioga o l’eutonia; o tècniques de respiració per assolir un estat de calma. En tots els casos, però, el nucli és la connexió amb l’aquí i l’ara i tenir el cos ben alineat, com traspassat per un eix vertical que ens uneix amb el cel i la terra.

També és professor de gimnàstica conscient. En què consisteix aquesta activitat?

La gimnàstica conscient es podria definir com una gimnàstica del moviment intel·ligent, que parteix de la idea que energia i consciència són el mateix, i que persegueix la sincronització de tot el cos, que és alhora una manera de millorar el nostre estat de salut.

Com és que ha passat de practicar esport de competició a la seva dedicació actual?

No he deixat de practicar esport, sobretot els esports de muntanya, però ara soc més conscient del que faig i em costa menys corregir o millorar la tècnica. Faig esport perquè em resulta una activitat plaent, però ara és, a més, una manera de mantenir un nivell més alt de benestar corporal.

Quan treballa amb infants, fa servir el mateix mètode que amb adults?

No, no té res a veure. Amb els infants treballo tècniques de psicomotricitat, que és un àmbit molt important perquè està relacionat amb el creixement de l’infant com a persona. Per això ho faig en un espai expressament condicionat perquè s’hi sentin segurs físicament i emocionalment i puguin desenvolupar la relació entre la ment i el cos.

No se senten també segurs a casa seva, els infants? De vegades els adults, tot i voler el millor per als fills, ens convertim en una mena d’interventors de l’educació dels nens i els acabem encotillant massa. A banda que tenim tendència a donar massa importància al vessant cognitiu en l’educació. Cal aprendre a observar el nen, i ell mateix t’ensenyarà com és.