“Els artistes tenim la necessitat de comunicar”

Parlar d’Albert Gumí és parlar de música. Clarinetista de professió, director d’orquestra i comissari artístic de la Fundació ONCA, ha hagut d’adaptar la seva vida, com estem fent tots per la crisi del coronavirus. “Estic clausurat a casa com tothom per evitar el moviment com ens recomanen les autoritats”, assegura, i afegeix que “estic intentant fer el màxim de coses possibles, perquè tant els músics com els artistes en general tenim la necessitat vital de la comunicació”.

Així doncs, la vida s’ha aturat en certa manera per a tothom. Però el que no s’ha aturat, almenys per a Albert Gumí, és la música. I gràcies a les noves tecnologies segueix endavant amb la seva passió i la seva feina. “Faig classes en xarxa, segueixo amb els ‘tutoratges’ dels treballs de final de carrera, estic creant vídeos educatius i també seguim amb les activitats que fem a les xarxes socials de la Fundació ONCA”, explica Gumí. A més, també està aprofitant aquesta situació per aprofundir en l’origen del clarinet: “Estic aprofitant per fer continguts didàctics sobre la història del clarinet, des de l’origen fins a l’actualitat, ja que tinc una col·lecció d’una setantena o vuitantena de clarinets de diferents èpoques.”

Però, lògicament, la crisi sanitària derivada del coronavirus ha afectat Gumí d’una manera o una altra, igual que li ha passat a tothom, i assenyala que “durant aquest mes de març teníem tres o quatre concerts, i a l’abril també en teníem. Espero que es puguin prorrogar tots per més endavant”. Però el músic no viu, ni de bon tros, només dels concerts, i assegura que “durant l’any amb la Fundació ONCA tenim unes 255 activitats, entre concerts, activitats socials, d’ensenyament o d’altres”. I és que al final, tal com verbalitza el comissari artístic de la Fundació ONCA, la música és per a la gent: “Els músics tenim la gran sort que treballem amb públic i estem en contacte amb la gent, i esperem que un cop passi aquesta situació, tot pugui seguir igual.”

La pandèmia sanitària ha despertat una gran explosió cultural per part de molts artistes, especialment músics, i Gumí creu que “al final, tots intentem no perdre el contacte amb la música perquè és la nostra vida, encara que ho haguem de fer d’una manera diferent”, i afegeix que “la gent reclama molt la música perquè és una eina indispensable dintre de la societat”. A més, deixa una reflexió final per quan tot torni a la normalitat: “Seria bo recordar tot això també quan estem bé i podem fer la nostra vida normal, no només ara quan ho trobem a faltar.”