“Hi ha massa informació sense tenir clar res”

Parlar de cultura a Andorra és parlar de La Fada Ignorant, un dels espais culturals més importants del país, seu habitual de concerts, presentacions de llibres, col·loquis i altres esdeveniments on gaudir de les manifestacions artístiques tant de cantants i escriptors del país, com vinguts de fora. Pel local del carrer Fiter i Rossell de la capital han passat multitud d’artistes al llarg dels últims 12 anys, moment en què Toni Fernández va decidir emprendre aquesta aventura. Noms que ara s’han consagrat, com Rozalen, Izal o Dani Flaco –per anomenar-ne només tres–, han fet gaudir la parròquia andorrana en directe, a més d’impulsar també durant els últims anys un concurs de música d’autor cercant nous talents.

Ara, però, igual que passa en molts sectors, s’ha obert un panorama d’incertesa per culpa de la crisi sanitària derivada del coronavirus. El cap de setmana passat tenia previstos els concerts de Veus, Green Note i Komanem, i aquesta setmana s’havia de presentar el llibre Mi deseo depende de mi. Toni Fernández admet que “són moments d’incertesa, no sabria com dir-ho però és estrany. Hi ha massa informació, i al mateix moment sense tenir clar res”. Fernández ha notat en primera persona els efectes de la Covid-19, ja que com ell mateix recorda “teníem mil històries, presentacions de llibres, concerts, esdeveniments, i ara mateix no podem fer res. La prioritat és la que és, sens dubte, i no hi anirem en contra”, i afegeix que “són moments molt estranys perquè no sé què fer i no sé com anirà”. I com veu el futur? Fernández assegura que “soc optimista, però tal com veig les coses... aquí s’estan fent més o menys bé, però mires cap avall i déu n’hi do”.

Pel que fa al dia a dia, comenta que “de tant en tant intento anar a La Fada, per netejar i no perdre el fil per si s’ha d’obrir ràpid”, i pensant en la quantitat d’esdeveniments que s’han hagut de cancel·lar destaca que “estic ajornant trobades i intento treballar amb la previsió de poder fer-ho tot a l’estiu i intentar revifar una mica ràpid”. A més, en l’àmbit personal assenyala que “passejo el gos, aprofito per fer alguna compra, i vaig mirant d’avançar alguna feina de logística i coses així, però veig que no saps què fer, perquè sent autònom, sense ingressos no pots pagar res i estic lligat de mans”, i clou que “hi ha despeses contínues, i sense ingressos és complicat i hi ha preocupació”.