“Ara que ja l'hem passat, em sento afortunada”

La Sofia Cortesao, el seu marit i la seva filla de dos anys es troben entre els 466 casos confirmats de coronavirus a Andorra, i també entre el grup menys nombrós, de moment, de 21 recuperats. Divendres van rebre el segon negatiu i ahir van acabar amb un període de tres setmanes en quarantena a casa, d’on van sortir per anar a comprar menjar. “Hem sortit a comprar i hem anat amb mascaretes i guants perquè seguirem prenent les mesures de precaució”, explica la Sofia.

Tal com apunten els experts, haver passat la malaltia dona una immunitat que fa que no es torni a agafar. Això deixa una sensació d’alleugeriment per als que es recuperen. “Ara que ja l’hem passat, em sento afortunada. El fet d’haver-ho passat et dona una tranquil·litat perquè tens una immunització relativa. A més, ho hem passat de manera lleu, que no tothom ho pot dir”, assenyala la Sofia.

Ella és professora d’educació física a l’Escola Andorrana de Batxillerat, on es va centrar el primer brot important al país. Durant els dies previs a quan va esclatar tot va tenir un lleu refredat amb mucositat, un símptoma atípic del virus, però va trucar a Salut per informar-se’n. Li van dir que si tenia algun símptoma més, avisés. El dissabte de la Diada de la Constitució el seu marit es va llevar amb febre i malestar al cos, i va ser quan els van fer la prova als dos. A la seva filla no li van arribar a fer, però la van tractar en tot moment com si ella també la tingués.

L’afegit que tenia el seu cas és que quan va sortir positiu, tres dies després, estava embarassada de 35 setmanes. “Vaig trucar a la ginecològa i a la doctora de capçalera i tothom em deia que no patís que en principi no hi havia risc. Dins del que cap al principi no em vaig preocupar”, indica. Però durant la segona setmana, sí que hi va haver un moment d’incertesa i dificultat. Li van dir que si quan tingués el fill encara donava positiu, el nadó hauria d’estar aïllat a pediatria i amb un familiar que donés negatiu a la prova, i ella no podria tenir contacte amb ell durant uns dies. “Això em va neguitejar molt i em vaig posar bastant ansiosa. Van ser els pitjors moments que recordo de les setmanes que vam estar a casa”

Per sort, aquesta situació no es donarà, però ara està per veure si en el part, que està previst que sigui d’aquí a unes dues setmanes, podrà estar acompanyada de la seva parella. “Soc una de les que han signat a favor perquè puguem tenir un acompanyant. El nostre cas és peculiar perquè els dos sabem que som negatius, per tant entenc que tenim més seguretat, però independentment d’això, crec que la mare ha d’estar acompanyada, no només per ella, sinó perquè penso que és un dret del pare veure com arriba al món el seu fill”, comenta la Sofia, que afegeix que “tinc l’esperança que aquestes mesures de precaució s’aniran afluixant”.