“Aquesta situació ha estat com xocar contra una paret”

La vida d’Stefi Troguet és la muntanya. Esquí, alpinisme i dos vuitmils a la butxaca i un projecte per seguir-ne pujant més. És per això que l’actual situació derivada del coronavirus ha estat un canvi radical per a ella:“Aquesta situació ha estat com xocar contra una paret, em va agafar a Benasque i era com passar de mil a zero, però ara estic tancada a casa com tothom i com s’ha de fer.” A més, explica que “està sent una catàstrofe en l’àmbit mundial, però penso que des de Govern s’han fet les coses bé i s’ha actuat abans de tenir la catàstrofe”.

L’alpinista té una gran tirada a les xarxes socials (de fet, ha col·laborat amb la campanya de Govern #JoSumoPerAndorra per recaptar fons) i és per això que molts dels seus patrocinadors estan recorrent a ella per ajudar a estendre el missatge tan repetit però necessari de queda’t a casa. “Totes les marques ho volen incentivar i motivar la gent”, destaca, i afegeix que “faig directes amb les marques entrenant i ensenyant una mica què és el que faig per intentar mantenir una mica el positivisme”. I precisament sobre els entrenaments Troguet explica que té “la sort que a l’edifici tenim una terrassa i entrenem i puc fer algun exercici”, i confessa que “pèrdues a nivell físic n’hi haurà, segur, però jo intento perdre el mínim possible. Coses com el ‘càrdio’ les dono per abandonades, però intento potenciar altres aspectes com la força, que no treballo tant normalment”.

Pot semblar que en aquests moments no hi ha gaires coses a fer i que el temps passa massa a poc a poc, però no és el cas d’Stefi Troguet, que assenyala que és “de sèries de Netflix, però no tinc temps, perquè aprofito per fer tot el que tinc acumulat i m’acaba faltant temps”, i agrega que “el cap de setmana el vaig passar netejant, pintant coses, tota aquella feina que no fas mai i que deixes passar. Estic també refent una mica el pis i acabant feines amb l’ordinador i em falten hores durant el dia”.

Entre el juny i el juliol tenia prevista una expedició al Pakistan per intentar pujar dos vuitmils més, el Gasherbrum 1 i 2, però creu que el projecte s’acabarà anul·lant per les restriccions que hi ha actualment, una situació que fa que estigui una mica a l’expectativa. “Al principi tot era un neguit i un estrès, com li passa a tothom, perquè al final aquesta és la meva feina”, i destaca que “pensava sobre si la perdré o no, o què passarà amb els patrocinadors, perquè és un moment d’incertesa per a tothom i per a mi també”. I acaba reflexionant que “al final vaig pensar que no passa res perquè és una cosa general i el que hagi de venir ja vindrà, i el que no, no. Hem de calmar-nos i és com una aturada general”, i clou que “al final és una cosa mundial i cadascú té el seu, i jo només soc una més”.