Miquel Alet

“Hem de fer la vida habitual en la mesura del possible”

>> Veus amigues per superar el confinament
És un dels professionals de la xarxa telefònica d’atenció psicològica de l’Alt Urgell que presten ajuda als ciutadans davant les situacions derivades del confinament. L’entrevista reflecteix el treball de tot el grup.

“Hem de fer la vida habitual en la mesura del possible”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quina mena de consultes han atès en la setmana des que va començar el servei?

Hem rebut trucades relacionades amb conflictes en la relació interna de la família; amb la gestió del dol per no poder acomiadar la persona estimada de la manera habitual; amb la por al contagi; amb la sensació de tristor i de soledat per tenir la parella lluny; amb gent gran que necessita suport emocional, i també hem rebut la trucada d’una família monoparental amb un fill que necessita atencions especials.

Quin és el procediment quan rebeu una trucada?

Quan algú truca al 973 355 605, la coordinadora del servei desvia la trucada a alguna de les persones que en formem part segons el problema que li comunica qui ha trucat. Som 21 professionals sanitaris, educatius i socials.

La gent gran és qui més fa servir aquest servei?

El servei atén persones de totes les edats. És important entendre que la xarxa d’atenció psicològica no supleix res. Les persones grans que ja estaven sota control dels serveis socials sanitaris ho segueixen estant, així com les que ja assistien a consultes privades.

Què es fa en cas de detectar que la persona que truca necessita un altre tractament?

El nostre servei és només de suport i contenció mentre duri el confinament, la qual cosa no treu que posteriorment es puguin aconsellar altres tractaments a les persones que ho necessitin.

Els infants són més vulnerables als efectes del confinament?

Molts pares m’han comentat que estan sorpresos de l’adaptabilitat dels fills a aquesta situació. Tot i així, és important que els infants tinguin una informació clara de la situació; explicar-los que és una aposta solidària per evitar que hi hagi més malalts; insistir en les mesures d’higiene; escoltar els seus neguits i comprendre’ls, i també que l’adult es mostri tranquil, perquè l’infant el vegi com un referent de seguretat.

No saber quan s’acabarà el confinament és un factor negatiu afegit?

Moltes vegades és aquesta incertesa la que ens acaba generant una sensació de por. Per això, és important mantenir un hàbits el més regulars possible per desviar-nos el mínim de la vida que fem normalment.

Passar els dies davant una pantalla tampoc no deu ser bo.

En el cas dels infants, podem ser una mica flexibles, però fixant uns horaris perquè no s’hi estiguin tot el dia. I pel que fa als adults, apel·lar al sentit comú, i mirar d’evitar un excés d’informació sobre la pandèmia.

Per què?

Perquè estar sobreexposats a informacions negatives ens pot generar més angoixa. Cal dosificar la informació i triar sempre mitjans que contrastin les notícies.

tracking