“Des que surto a tocar més veïns s'animen a aplaudir”

El costum de sortir a aplaudir al balcó cada dia a les vuit del vespre com a mostra de reconeixement a la tasca dels professionals de la sanitat, en uns dies especialment difícils per al col·lectiu, sol incorporar també fons musical. Alguns veïns opten per fer de DJ i recuperar vells èxits del Duo Dinámico. D’altres, en canvi, aposten per la música en directe i surten a cantar, o bé fan sonar el piano, la guitarra o fins i tot la gralla, com Lluís Armengol, membre del grup de grallers dels Castellers d’Andorra. “Els primers a sortir a tocar van ser dos companys d’Ordino, el cap de grallers, Roc Pelegrina, i l’Andreu Ferrer. Després s’hi va sumar una altra companya, la Regina, que viu a Encamp. Van compartir els vídeos de les actuacions al nostre grup de WhatsApp i això em va engrescar a seguir-los”, comenta aquest veí de la Massana originari de Barcelona. D’aquesta manera, des de fa poc més de dues setmanes Armengol treu cada vespre el cap per la finestra –ell no té balcó, explica– i amb la gralla toca El gran Carlemany “i alguna peça més. Per exemple l’altre dia vaig tocar ‘La vall del riu vermell’ en record de les persones que han perdut la vida pel coronavirus”, relata. A diferència dels seus col·legues d’Ordino, que comencen a tocar una estona abans de l’hora dels aplaudiments, ell prefereix fer-ho just després, en el moment que veu que “comencen a perdre intensitat”. Creu que seguir aquesta fórmula és una manera de “mantenir l’escalf entre els veïns” un cop finalitza l’acte de reconeixement. Armengol reconeix que, al principi, era reticent a sortir a tocar sol. “Tinc menys experiència que els meus companys i em feia certa por. Els primers dies m’equivocava en alguna nota, però amb el temps he anat guanyant soltesa”, manifesta. Aquest costum, afegeix, l’ha ajudat no només a “assajar i seguir practicant en uns dies en què el grup no pot quedar per tocar”, sinó que també li ha servit per “socialitzar amb els veïns”, ja que, admet, “abans del confinament amb prou feina ens coneixíem, i ara ens saludem i fem petar la xerrada de finestra a finestra”. I no només això. Armengol assegura que al seu barri “els primers dies molt poca gent aplaudia”. En canvi, “des que surto a tocar, molts més veïns s’animen a sortir a aplaudir. I hi ha algun altre veí que comença a tocar quan jo acabo”. En definitiva, i per emprar un terme casteller, la comunitat fa pinya mentre dura la quarantena. I parlant d’activitats castelleres, el graller no es mostra gaire optimista respecte al moment en què la colla podrà tornar a l’acció. “Em temo que fins que no s’aixequi del tot el confinament, fins que no hi hagi llibertat total de moviments, no podrem fer res”, augura. De moment, el grup passa l’estona online. “Ja hem organitzat un parell de bingos per Facebook Live.”