“Només cal que et prohibeixin una cosa per trobar-la a faltar”

Amb paciència i tranquil·litat.” Així és com està passant aquests dies de quarantena l’escriptor i periodista Robert Pastor, que reconeix que el fet d’estar acostumat a portar una vida “més aviat sedentària i d’estar-se a casa” ajuda a portar molt millor el confinament.

En aquest sentit, admet que “en el meu dia a dia no m’avorreixo mai”, i que amb prou feines nota cap diferència entre la vida quotidiana d’ara i la d’abans de les mesures decretades pel Govern. Tot i portar quasi deu anys jubilat –havia treballat al Diari pràcticament des de la seva fundació el 1991–, Pastor manté ocupada bona part de la jornada escrivint articles d’opinió per a aquest rotatiu, i també per al diari Deia i el digital CatalunyaPress. El dia comença, però, amb un exhaustiu repàs a la premsa diària. “Llegeixo un munt de diaris. Primer tots els d’Andorra, començant per aquest, després continuo per La Vanguardia, El Periódico i El País, i després pels dos francesos més propers, L’indépendant de Perpinyà i La Depeche du Midi de Tolosa”, enumera. “I si em queda temps, faig també una ullada a alguns diaris esportius. Amb tot això ja se’m fa gairebé l’hora de dinar.”

Durant aquests dies de tancament, el periodista també s’ha acostumat a veure més cinema, “aprofitant que moltes plataformes online estan oferint continguts gratuïts”, i no ha deixat de banda altres aficions, com la lectura o els jocs per Internet. “Són distraccions que ja tenia abans i que he mantingut”, comenta.

Tot i aquesta vida eminentment domèstica, Robert Pastor no amaga que s’ha sentit alleujat amb l’aixecament progressiu de les restriccions. “Aquests dies he pogut sortir a passejar per primera vegada en molt de temps, i la veritat és que en tenia ganes”, indica. “Ja sé sap que només cal que et prohibeixin una cosa, perquè la trobis a faltar”, afegeix.

De l’actual crisi sanitària, el que més amoïna Pastor –que també es secretari de la Federació de la Gent Gran–, és la situació a les residències. “Són llocs de perill imminent, com s'ha demostrat aquí i a tot arreu. Això em preocupa i em fa ser especialment sensible cap aquesta qüestió.” Tot i això, agrega, “tinc la sensació que a Andorra les coses s’estan fent força bé”. Personalment, no es mostra inquiet davant la possibilitat de poder contraure la malaltia. “No tinc patologies prèvies, i ja fa uns anys que vaig deixar de fumar. En aquest sentit no em preocupo, i obsessionar-se mai és bo”, afirma.

La pandèmia, però, sí l’ha obligat a interrompre els seus projectes literaris. “Tinc un llibre ja començat, però es tracta d’un assaig i, per tant, requereix força documentació. I documentar-se implica sortir al carrer, visitar arxius, biblioteques... ara és impossible.” També té una novel·la “ambiciosa” al cap, però que “s’ha de fer amb cura i no tinc pressa per començar”.