“Des del primer moment vaig pensar que calia ajudar”

En aquests dies d’emergència sanitària, qui més qui menys intenta ajudar desinteressadament i en la mesura de les seves possibilitats. És el cas de Feli Rodríguez, que a més treballa en un sector, el de la confecció, que és clau per pal·liar la manca de material sanitari. Per tant, i aprofitant que de totes maneres el negoci ha hagut de tancar per la quarantena, ha decidit que el seu taller de Sant Julià de Lòria segueixi funcionant per elaborar mascaretes. Rodríguez se suma així a la legió de voluntaris que arran de la crisi per la Covid-19 ha decidit centrar els esforços en la fabricació d’aquest element tan necessari per a la protecció davant el virus, i que el Govern ja ha començat a distribuir entre farmàcies i centres sanitaris.

“Des del primer moment vaig pensar que calia ajudar, i que seria una bona idea fer mascaretes. Vaig demanar permís al comú per poder obrir el taller, i aquí estic”, relata Rodríguez. “Treballo jo sola i a porta tancada, no vull que cap de les meves treballadores o alumnes estigui aquí durant aquests dies. Això sí, els vaig dir que, si volien ajudar, es posessin en contacte amb el Govern i treballessin des de casa, i així ho estan fent”, afegeix.

Les instruccions sobre el procés de fabricació i els materials a utilitzar els ho va proporcionar el ministeri de Salut. “Utilitzo dues teles de cotó 100%, i emmig una capa de fliselina, que serveix de filtre”, comenta Rodríguez, que posa en relleu que “l’avantatge d’aquestes mascaretes és que es poden rentar, són reutilitzables i força efectives”.

Tot el procediment es du a terme seguint uns estrictes protocols d’higiene. “Treballo amb guants i mascareta, i els treballadors del comú o del Govern que em porten el material o venen a recollir les mascaretes van totalment protegits”, afirma la modista. De fet, amb ells hi té poc contacte. “Pràcticament ni ens veiem. Em deixen les coses que necessito a la porta i jo els deixo també una bossa amb les mascaretes que he fet durant el dia”, indica.

En una jornada, Feli Rodríguez pot arribar a fabricar entre 80 i 100 unitats. “Amb maquinària industrial es treballa força ràpid”, diu al respecte, tot i que hi ha dies en què només es dedica “a tallar i preparar les teles”, perquè d’aquesta manera “després el muntatge es fa de manera molt més seguida”.

Afirma que treballar com a voluntària és una manera “de mantenir-se entretinguda i no donar voltes al cap” davant una situació de màxima incertesa. “Estic contenta de poder ajudar, i si a més la meva feina serveix perquè menys gent es contagiï, abans ens en sortirem. Només demano que tot això passi aviat”, destaca Rodríguez, que ja està desitjant tornar a la seva activitat habitual. “Almenys tornar a fer confecció, perquè el que són les classes de costura, jo crec que fins al setembre no en podré tornar a fer”, conclou.