Ludmilla Lacueva
“Amb el neguit pel que pot passar, no puc concentrar-me”
El misteri, una fórmula literària d’èxit ‘Scrap mortal’, segona aventura del comissari Cerni Llop, ha estat un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi. La seva autora reconeix que està dedicant aquests dies més a la lectura que a l’escriptura.
Després de triomfar ara fa dos anys amb Mort sota zero, Ludmilla Lacueva ha revalidat aquest Sant Jordi el seu èxit com a autora de novel·la negra amb Scrap mortal. La nova aventura del comissari Llop, editada per Apostroph, ha arrasat a les llibreries malgrat que el volum encara no és físicament a Andorra, una cosa que ha sorprès gratament l’escriptora. “No m’esperava aquesta bona rebuda, i menys encara en aquesta situació de confinament”, reconeix Lacueva, que detalla que els lectors “s’han bolcat a fer comandes” del llibre, “comprant o regalant vals” a l’espera que ben aviat ja pugui estar disponible als establiments.
La mala sort va fer que l’inici de la quarantena enganxés el llibre “quan tot just sortia del distribuïdor”, cosa que va fer que els exemplars es quedessin “a mig camí”. Així, si no fos per la situació d’excepcionalitat, “ja fa temps que Scrap mortal hauria arribat a Andorra”, exposa l’autora, que creu que la novel·la no trigarà gaire a ser a les llibreries del país.
A Scrap mortal, Lacueva se centra en un món tan aparentment inofensiu com el de l’scrapbooking per endinsar el lector en una trama d’enveges, ressentiments i crims. L’escriptora, aficionada a aquesta disciplina de manualitats, comenta que “moltes vegades utilitzo els meus hobbies o els paisatges i entorns que m’agraden –en aquest cas el llac d’Engolasters, on apareix un cadàver–, com a rerefons per a les meves novel·les”, sempre intentant crear un “contrast” entre allò que sembla anodí i l’“horror”. Això sí, sense recórrer mai a la fórmula de “sang i fetge, que no m’agrada”. Per contra, la novel·lista prefereix explorar els trets psicològics dels personatges, “de quina manera una persona que pot semblar molt tranquil·la pot treure els pitjors instints”.
Lacueva assegura que està dedicant el confinament sobretot a la lectura. “Tenia una pila de llibres pendents i estic aprofitant per fer net”, apunta. “La veritat és que és una delícia poder llegir tranquil·lament”, afegeix l’autora, que aquests dies ha devorat tota mena de llibres. “De misteri, sobre Andorra, biografies, d’autors catalans, nord-americans, anglesos... m'agrada ser bastant eclèctica”.
En canvi, pel que fa a escriure, “aquests dies escric molt poc. Com que durant la setmana teletreballo i vaig a tope, no tinc temps. I quan arriba el cap de setmana no tinc la ment per escriure”, admet Lacueva, que aprofita, això sí, per classificar i ordenar la documentació que ha reunit per a les dues novel·les que prepara actualment. “Per escriure necessito tranquil·litat, i ara, amb aquest neguit pel que passarà, no puc concentrar-me”, explica. Amb la pandèmia, “que semblava tan llunyana i ara ens toca de ple”, la novel·lista creu que la dita “la realitat sempre supera la ficció” es compleix al peu de la lletra.