“És admirable la solidaritat que s'està mostrant aquests dies”

Si hi ha un col·lectiu especialment perjudicat per la crisi sanitària de la Covid-19 aquest és el dels treballadors temporers procedents de l’Argentina, que després de veure truncada de cop i volta la campanya d’hivern, amb tot el que això els comporta des del punt de vista econòmic, ara es troben amb la impossibilitat de retornar al seu país. Abandonats a la seva sort per la mateixa administració argentina, els temporers estan exercint pressió a les xarxes socials –amb iniciatives com Varados en Andorra–, i ja han rebut el suport d’alguns compatriotes mediàtics, com l’actor Ricardo Darín.

Aracelis Cárdenas, originària de San Carlos de Bariloche, va arribar al Pas de la Casa a final de novembre per passar el seu primer hivern com a temporera al Principat. La seva tornada a Argentina estava prevista per al 8 de maig, però el vol va ser cancel·lat fa deu dies. A hores d’ara, no té cap opció per tornar. “La gran incògnita”, explica, “és saber per quin motiu no podem retornar a l’Argentina, per què el propi nostre govern ens nega aquest dret si tots estem sans i hem respectat escrupolosament la quarantena”. I recorda que des del Govern i Ski Andorra “ja se’ns va oferir, el 5 d’abril, un vol especial des de Tolosa, que va ser vetat per l’Argentina”.

Es calcula que a Andorra hi ha atrapats uns dos mil temporers argentins, i tot i que de mica en mica es van possibilitant les repatriacions amb vols puntuals –com properament des de Barcelona i ahir des de Madrid–, Cárdenas considera que això és insuficient. “És cert que podran tornar unes 14 persones amb necessitats mèdiques especials, però no es dona resposta al gruix de treballadors”, lamenta.

Mentre es perllonga la situació, els temporers fan pinya a WhatsApp i Facebook i s’ajuden mútuament. “És admirable la solidaritat que s’està mostrant aquests dies, no només entre els treballadors sinó també per part del Govern, els comuns i les empreses del sector turístic. Això fa que no et sentis tan sol en una situació de tanta incertesa”, ressalta Cárdenas. En el seu cas, per exemple, li han permès quedar-se a viure al bloc d’apartaments turístics on treballava, mentre les administracions públiques l’estan ajudant a ella i a altres companys amb la manutenció.

Tal com estan les coses, alguns temporers s’han plantejat també buscar feina a Espanya, on acaba d’iniciar-se la campanya de collites. Però no és tan senzill. “Alguns hem estudiat aquesta possibilitat, perquè sabem que a Espanya fan falta molts treballadors al camp, però la mobilitat està molt restringida i obtenir els permisos per treballar és complicat”, explica l’entrevistada, que veu paradoxal el fet “d’estar sense diners, aturats, sense poder tornar i sense poder aprofitar una de les poques opcions de treballar que tenim a l’abast”. Ara, només espera “que tot això s’acabi aviat”.