“El confinament ha fet venir més ganes d'anar de colònies”

a reflexió i el pensament són eines clau en l’àmbit religiós, però potser cobren encara més importància quan es passa per moments difícils com els actuals. Mossèn Ramon Rossell ho té clar i per això ara està dedicant més temps que mai a la meditació. “És el primer que faig quan em llevo, però a més aquests dies penso especialment en els monitors d’AINA, en els amics, en els coneguts...” Una manera d’enviar-los força i esperança en temps complicats.

En tot cas, el rector de Canillo no ha deixat de banda les obligacions habituals i la casa de colònies continua sent una prioritat, malgrat la incertesa que encara plana sobre el futur més proper. “El matí el dedico a preparar l’agenda d’AINA, a escriure un conte per als nens o a planificar activitats.” Havent dinat és l’hora de “llegir la premsa i sortir a passejar amb el gos”. Tot seguit, reunió amb l’equip d’AINA, en petit comitè i respectant tots els protocols de seguretat. “De moment, estem treballant com si les colònies d’aquest estiu s’haguessin de fer”, comenta mossèn Ramon. “Si es poden fer, bé, i si no, els monitors hauran après moltes coses. Tota aquesta feina els haurà fet créixer en valors.” Sigui com sigui, Rossell destaca que els treballadors s’estan prenent la preparació de les properes colònies amb més seriositat que mai.

La crisi de la Covid-19 no ha frenat la tradicional allau d’inscripcions. “Ja hem cobert les 750 places”, exposa el capellà, “i ens segueix trucant gent i ja hi ha llista d’espera. De moment no hem cobrat res a ningú perquè això només és la preinscripció”, afegeix, i augura que, arran de la situació econòmica provocada per la pandèmia, “aquest any potser harem de donar més beques”. El que és clar és que “el fet d’estar confinats ha fet venir més ganes d’anar de colònies”.

Pel que fa a l’activitat religiosa, mossèn Ramon ressalta que el que més troba a faltar és “la missa dels diumenges, on ara no hi tinc els amics”. A Meritxell, tot i que és l’únic lloc de culte de Canillo que continua obert, les misses s’han de fer a porta tancada i sense fidels. “Hi ha molta sensació de soledat”, lamenta el mossèn. Però confessa que cada vespre, després de l’ofici, truca a algun conegut, especialment persones grans. “Això els dona ànims.”

Al rector canillenc també l’entristeix que moltes celebracions s’hagin hagut d’anul·lar o posposar. “Batejos, comunions, noces... tot el que hi havia previst per al maig s’ha cancel·lat i algunes del juny es faran al setembre. Enyoro tot això”, explica, de la mateixa manera que enyora altres aficions més mundanes, “com les partides de botifarra amb els companys o anar al bar a veure el Barça”. Entreteniments que ara ha substituït per la fotografia.

I com passa en tota crisi, d’aquesta mossèn Ramon també n’ha extret una valuosa lliçó: “Cal viure intensament el dia d’avui. Deixo el demà per als somiadors i el passat per als absents.”