“La situació actual redueix la nostra tolerància a l'estrès”

Quins efectes pot tenir en les persones un confinament tan llarg?

En aquesta situació intervenen dos factors. Un factor extern, que s’identifica amb una amenaça invisible de la qual no hi ha forma d’escapar i que ens genera una sensació d’estrès sostingut, el qual incideix en la manera com ens afecten les situacions del dia a dia. Totes les persones tenim una finestra de tolerància a l’estrès, que determina com ens enfrontem amb els entrebancs quotidians. En la situació actual, aquesta finestra es fa més estreta: tolerem una quantitat menor d’estrès i això pot fer que estiguem més irritables amb la gent que ens envolta.

I el segon factor?

Té a veure amb la realitat interna de la pròpia persona i de la pròpia família. Des que naixem estem en relació amb tot el que ens envolta, i la manera com ens comportarem depèn del que aprenem en la primera infància, de si majoritàriament ens hem sentit estimats, valorats i protegits, o si ens hem sentit rebutjats.

Reaccionem en funció d’aquestes experiències de la infància?

En funció de la memòria del que hem viscut i de com ho hem assimilat. Una situació de confinament és com una lent d’augment que amplifica tot el que hi ha de bo i de dolent en el complex joc de les relacions d’una família. Aquelles famílies en què sol haver una bona comunicació ho portaran més bé; mentre que en aquelles on no se solen expressar les emocions es pot aguditzar la sensació d’estrès.

Fins arribar a desembocar en casos de violència?

En les parelles amb aquest problema és possible que vagi a més. En la resta, només es probable en els casos en què, com a condició prèvia al confinament, hi havia un problema de personalitat que estava latent i ara s’ha fet manifest com a resposta a l’estrès.

Què podem fer per evitar el deteriorament de la convivència?

En primer lloc, reconèixer i acceptar les dificultats pròpies i les de les persones que ens envolten. També és important donar gràcies per posar els problemes damunt de la taula i no tenir por d’ajudar ni de deixar-se ajudar; reparar les relacions desgastades per la convivència; responsabilitzar-nos d’allò que no fem prou bé, i posar límits per cercar espais individuals de privacitat.

Viure en confinament pot fer que desenvolupem fòbies que no s’havien manifestat fins ara?

No és probable que una situació d’estrès sostingut i d’incertesa com l’actual generi trastorns mentals (les fòbies ho són) en la majoria de la població. Sí que es pot donar, però, en algunes persones en funció de si existia una condició crònica prèvia o de si han viscut algun episodi especialment dolorós, com haver perdut un ésser estimat i no haver-lo pogut acompanyar en els darrers moments de la seva vida.