“El que ens fa pensar, viure i somiar és l'escriptura”

El coronavirus ha canviat els costums i la manera de viure d’un dia a l’altre, i ens ha privat de moltes de les coses que fèiem en el dia a dia. Un dels exemples més clars va ser el dia de Sant Jordi, en què els habituals carrers plens de gent, roses i llibres van deixar pas a una situació gairebé desèrtica. “Va ser un Sant Jordi sense precedents, una diada inèdita”, assegura l’escriptora Josefina Porras, que afegeix que “en un primer moment el vaig viure amb tristesa i resignació pel que representa, però amb el pas dels dies ho he anat assumint i plantejant-m’ho com una oportunitat per demostrar que som més forts i adaptables que mai”. Per últim, va cloure que “hem accentuant l’enginy i passió que portem dins perquè una festivitat així no quedi mai en l’oblit, ni per una pandèmia d’aquestes magnituds”.

Enguany era una diada més especial perquè a principi d’any va presentar Els fills dels miners d’Adrall. El llibre va ser dels més venuts, “una gran satisfacció que m’ha omplert d’orgull i alegria”, explica Porras, que remarca que no és només “per les vendes en si, sinó per haver aconseguit que la història de la Rafela i tot el seu context històric del Pirineu i de l’Andorra de la primera meitat del segle XX hagi arribat al major nombre de lectors possible, fent aquesta història perdurable en la memòria col·lectiva de la nostra societat”.

Porras explica que “la passió per l’escriptura em ve de lluny perquè soc de la generació nodrida per lectures de còmics com el TBO o Tintín, i de l’afició per la lectura sempre, sempre, tens ganes d’assajar l’escriptura”. A més, li ve la passió “per ser una gran escoltadora”. L’escriptora ha guanyat diversos premis com Històries de la Massana o un accèssit del premi de poesia Miquel Martí i Pol, i assegura que “t’ho esperes i no, perquè d’una banda escrivia per a mi i per als altres que em volguessin llegir, però també és veritat que quan et presentes a algun premi, la intenció és aconseguir-ho i t’hi llances perquè acaba sent un reconeixement al teu treball i ajuda a seguir escrivint”.

Durant aquest confinament es parla molt de sèries, pel·lícules o receptes de cuina, i ben poc de llibres, i Porras reconeix amb resignació que “és realment preocupant, i aquest tema malauradament no és nou d’aquesta crisi, ja fa temps que es veu una clara tendència del jovent i no tan jovent”, i destaca que “a tots ens agrada veure sèries i pel·lícules però no podem oblidar que el que ens fa pensar, viure i somiar és l’escriptura, i no es substituïble ni per totes les sèries i pel·lícules del món”.

I de cara al futur? L’escriptora confessa que “alguna cosa ja em roda pel cap, prenc notes i faig recerca del que puc”, però alhora explica que amb aquesta situació “no he pogut retrobar el meu oasi d’evasió i de desconnexió personal per ser productiva per estar enmig de tants neguits i inquietuds”.