“És el moment de plantejar un altre model territorial”

Tot just dijous passat la Generalitat anunciava un pla per a la recuperació econòmica dels ens municipals; quina valoració en fa?

De moment només ens han anunciat que hi haurà una comissió bilateral entre el govern i les entitats municipalistes per dissenyar un pla de recuperació econòmica i social, però encara no s’ha parlat dels detalls.

Poc després de decretar-se l’estat d’alarma, les entitats municipalistes demanaven ‘eines’ per fer front a la situació d’emergència. Quines eines?

Demanàvem més autonomia per poder destinar els romanents de tresoreria a la compra de material sanitari que no estava pressupostat, i alhora no reprimir la despesa, com va passar la crisi anterior. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha vist que les grans conurbacions no aporten salut ni prou qualitat de vida als ciutadans, i, consegüentment, s’ha posat de manifest que és oportú proposar un pla d’equilibri territorial.

El problema d’aquesta proposta és que el món rural té poc pes electoral.

És cert. Els micropobles sumem un 1,8 per cent de la població (menys de vuitanta mil vots), i hem de gestionar el 35 per cent del territori. Potser ja és el moment d’obrir els ulls i plantejar un model territorial diferent.

També han demanat un desconfinament flexible.

De moment, a la Generalitat ens donen esperances que podrà ser així, encara que és complicat. La idea és no tractar igual els que som desiguals: vivim en un territori amb una densitat de població baixa i amb una incidència baixa de la malaltia. A més, la major part dels serveis essencials són a la ciutat més pròxima. Per tant, cal permetre als veïns els desplaçaments entre municipis i, al mateix temps, controlar molt els desplaçaments massius a segones residències.

Per a moltes poblacions petites, però, el turisme rural i les segones residències són la principal font d’ingressos.

El turisme rural, potser sí, i ja està regulat; les segones residències, no tant.

Hi ha alternatives al turisme com a motor econòmic?

Els nuclis rurals hem d’endegar una gran diversificació. No podem dependre només del turisme i del primer sector, i menys encara tal com ha evolucionat els darrers temps. Hem de reinventar-nos i anar cap a un model amb productes de més qualitat i més valor afegit.

És difícil atreure projectes empresarials si no hi ha bones infraestructures.

Per això demanem inversió pública per dotar el territori d’infraestructures viàries, xarxes de fibra òptica, i uns serveis bàsics com déu mana, inclosos sanitat i educació, perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.