Lia Povedano
“Estem molt agraïts i som uns privilegiats”
És una de les esportistes que des de dilluns passat ha pogut reprendre els entrenaments. Després de gairebé dos mesos sense fer-ho, s’exercita al gimnàs del Centre de Tecnificació d’Ordino i és conscient que el judo, com a esport de contacte, trigarà força temps a tornar a la competició
Lia Povedano és una de les 128 esportistes del país que dilluns passat va poder tornar als entrenaments, juntament amb la plantilla del MoraBanc Andorra, els ciclistes i motociclistes del país i els becats pel Programa ARA. En el seu cas, és judoka (doble medallista als últims Jocs dels Petits Estats a Montenegro) i entrena al gimnàs del Centre de Tecnificació d’Ordino de manera individual i extremant totes les precaucions. El que queda més lluny, però, és el retorn a la competició, i més en un esport de contacte com el judo: “Sabem que trigarem força a tornar-hi pel tipus d’esport que tenim, però això ja és un primer tastet del retorn.”
Però tot i aquesta llunyania per competir, aquest primer tastet ha estat glòria, i Povedano explica que “ha estat molt gratificant, estem molt agraïts i som uns privilegiats, perquè ni tan sols tots els esportistes han pogut entrenar, i espero que a poc a poc puguem anar tornant a la normalitat”, a més, va afegir que “quan va començar tots pensàvem que no podríem entrenar tan aviat, és un pas més”. Les sessions d’entrenament són força diferents de les anteriors, i de moment només poden fer treball físic de gimnàs, amb diverses mesures d’higiene, com no donar-se la mà o desinfectar tot el que es toca. “Portem tant de temps amb mesures d’higiene que no ha estat tan xocant com podia semblar en un principi” i remarca que “al final, l’únic que has de fer és estar més atenta i t’hi acabes acostumant, no queda una altra”.
Han estat gairebé dos mesos de confinament abans de poder tornar a entrenar, i cadascun dels esportistes ho ha viscut a la seva manera. En el cas de Povedano, destaca que ho ha portat força bé tenint en compte les circumstàncies: “La veritat és que la primera setmana sí que va ser força més dura però després ja molt bé, he pogut dedicar temps a altres coses com el màster”. A més, amplia que “habitualment no tenia quasi temps perquè havia d’anar d’un lloc a un altre, i ara, en canvi, he pogut aprofitar a posar-me més amb el màster, i també m’he posat molt amb la cuina perquè m’encanta provar coses noves, però normalment no tenia gairebé temps per poder cuinar”. I estar sense entrenar no vol dir no moure’s, ja que “cada dia feia activitat a casa dos o tres cops i m’he pogut mantenir una mica en forma”, destaca.
Conscients que les competicions reals trigaran mesos a tornar, la Fandjudo va organitzar-ne ahir una de virtual, una espècie de concurs de preguntes i respostes d’aquest esport, una iniciativa que va tenir una gran acceptació entre els judokes de diferents edats. “Està molt bé, i més nosaltres que trigarem”, assenyala Lia Povedano, que clou que “ens ajuda a seguir fent pinya com a equip, a gaudir del judo, i també aprofitem altres recursos, perquè en una situació així ens hem de reinventar”.