“El jove viu una lluita diària entre ell i el seu despertador”

La nova iniciativa audiovisual de la Fundació ONCA s’està coent amb una feinada important darrere. Donant continuïtat a la campanya L’ONCA amb tu, on es comparteixen diàriament propostes artístiques i didàctiques de persones vinculades a l’entitat, aviat es podrà veure a través de les xarxes, JONCA en dansa. “Intentem lligar la música barroca i la dansa contemporània amb una mirada actual”, comenta Xavier Pérez, ballarí, dramaturg i coreògraf. Un projecte audiovisual que estarà protagonitzat per músics de la JONCA i joves ballarins del país. “Soc professor de ball a l’escola Líquid dansa i tenia molt clar des del principi el que volia. Són ballarins que conec els que hi participen i quan pensava en el projecte ja tenia al cap certs participants”, explica. “Com que la dramatúrgia l’havia de definir jo, he triat els cossos que creia que s’adaptarien millor al tema i a la idea que tinc”, afegeix. Aquesta serà la primera vegada que Pérez compartirà experiència artística amb l’ONCA. “No havia treballat mai amb ells. Evidentment els coneixia, però no hi havia pogut encara col·laborar.” Per aquest nou projecte, Albert Gumí, comissari artístic de la Fundació ONCA, ha instrumentat l’obra Premier Air des Matelots de l’òpera Hippolyte et Aricie, de Jean-Philippe Rameau. En el cas de la dramatúrgia, Xavier Pérez ha volgut expressar en la peça la idea de “no deixar-se portar per aquesta monotonia pel fet d’estar a casa sempre i la mandra que pot suposar aixecar-se per anar a algún lloc”. La gran majoria de joves es troben a diari amb aquest dilema: la lluita amb ells mateixos per sortir cada matí i intentar guanyar la batalla entre el cervell i el despertador. “A mi, per exemple em costa molt aixecar-me del llit. Molt. Mentalment em refereixo”, subratlla l’artista. “Poso el despertador a una hora i, com a mínim, l’he de posposar dues vegades. Per tant, l’he de posar mitja hora abans de l’hora en què realment em vull activar”, reconeix entre rialles Pérez, que postil·la, divertit, que “si m’hagués agafat el confinament sent adolescent i hagués de fer la selectivitat no sé què hauria passat. Deu ser horrible!” Ara bé, l’artista deixa molt clar que “m’he volgut agafar a aquest tema en la peça, però no estic generalitzant, eh?”.

En una etapa així, on s’ha d’estar a casa i se’t trenquen els esquemes, és evident que crear propostes artístiques és molt important: “Tots, com a artistes, estem treballant constantment. Ara que estem en una etapa de repressió, gairebé de pel·lícula, on no podem expressar-nos com ens agradaria, sobretot els artistes escènics perquè no podem fer mostres en directe, una proposta com aquesta és molt interessant” incideix el jove dramaturg i coreògraf. La JONCA estarà formada per cordes, flautes, clarinets, guitarra barroca i percussió i compartirà escena virtual amb quatre joves ballarins.