“Se'ns ha aparegut la verge de Meritxell amb la salvació”

L‘inici de la quarantena el va agafar fora del país i la defineix com “bastant peculiar”. Nil Castellví explica que el dijous abans que esclatés tot, estava a Barcelona “visitant un company del Barça i em va enganxar allà i va ser quan vaig decidir pujar immediatament a Andorra per por que tanquessin la frontera”. Jugador de l’Andorra Hoquei Club i entrenador d’equips de la base assegura portar “bastant bé” el confinament, tot i que no és aliè al fet de “passar dies millors i pitjors”. Estudiant d’Infermeria, ja en la recta final, i veí de La Cortinada, Castellví aprofita aquesta etapa d’aturada forçada per recuperar idees guardades al calaix, com un màster d’infermeria esportiva. “Hem queden dos mesos de pràctiques per acabar la carrera i s’ha hagut d’aturar tot per la pandèmia”, lamenta. De fet va estar un temps exercint de voluntari a la Creu Roja Andorrana, al principi del confinament. En la tasca de mantenir el cap actiu, la ment ocupada i amb la voluntat de provar coses noves, el Nil s’ha apuntat a la moda d’expressar-se a les xarxes i de ser una espècie de youtuber, amb una mitjana d’unes 300 visualitzacions per vídeo. “Com que no podia sortir de casa, vaig voler experimentar una mica i barrejar alguns coneixements d’infermeria amb una cosa que sempre m’ha agradat com és la de fer vídeos.” Breus, directes, instructius amb un to desenfadat, Castellví ha volgut fer que “la gent entengui la situació que estem vivint” i explica, a la seva manera, com s’ha de portar la mascareta o com ha de respectar la distància social. “M’ho prenc com un hobby, se’m passa molt ràpid el temps i gaudeixo molt fent-los”, postil·la. Precisament, la crisi sanitària ha afavorit que el seu equip, l’Andorra Hoquei Club, hagi pogut salvar la categoria després d’una temporada per oblidar i on estava condemnat al descens a Segona Catalana. “Se’ns ha aparegut la verge de Meritxell i hem tingut una xiripa de collons”, apunta entre rialles. “La temporada ha sigut bastant caòtica en tots els sentits i si tenim aquesta segona oportunitat, espero que el club faci un bon projecte i es pugui fer una bona temporada l’any que ve. L’entitat s’ho mereix” afegeix. Castellví té molt clar que el seu futur professional ha de maridar esport i infermeria. “Sempre he tingut molta implicació i vocació per l’esport. Aquest complement en l’àmbit sanitari crec que és quelcom que a Andorra es podria explotar molt més i m’hi voldria dedicar.” En aquest sentit, el Nil insisteix que “vull tirar per aquí, per la infermeria esportiva, i dedicar-m’hi professionalment en algun club del país”. Qüestionat per les preferències, no les amaga i pica ben alt: “FC Andorra o el MoraBanc Andorra, clar!”, riu. De moment, i mentre lluita per complir els seus objectius, es capfica també en la seva tasca com a entrenador dels petits. “He presentat un projecte al club i tinc moltíssimes ganes.”