“Al principi em sentia estranya, era com estar parlant sola”

El confinament ha servit per esperonar la creativitat de molts artistes, i fins i tot el món del teatre, en què el contacte amb el públic és un factor essencial, s’ha readaptat a la nova situació amb propostes online. És el cas de La Cia. És Grata, que en aquest llarg compàs d’espera per poder reprendre l’activitat als escenaris, i juntament amb l’Animal Escola de Teatre, ha estrenat recentment a Lòria TV la minisèrie Zoom-bats, creada en plena quarantena. La producció, de cinc capítols, ja es pot veure en obert a YouTube.

Amb guió i direcció de Juanma Casero, la sèrie es presenta com una paròdia dels diferents comportaments i situacions que tots estem vivint en aquests dies de reclusió forçada. “L’argument gira entorn d’un grup de veïns que es reuneix a través de Zoom, aquest sistema de videoconferència que ara està tan de moda. D’aquí vam treure el nom de la sèrie”, explica l’actriu Isabel Rivero, que comparteix repartiment amb Elisenda Palomares, Rosa Porqueres i Joan Sans.

Igual que en diverses produccions espanyoles recents del mateix estil, com Diarios de la cuarentena o En casa, a Zoom-bats els mateixos intèrprets s’han hagut de gravar a casa seva. En aquest cas, a més, sense cap altre equip d’enregistrament que no fos el telèfon mòbil. “Ha estat un treball individual, sense interacció directa amb els companys, i tot s’ha coordinat, també a distància, per Juanma Casero. Cadascú de nosaltres enregistrava la seva part i després ell ho editava”, apunta la membre de La Cía. És Grata, ressaltant que “el procés de creació ha estat molt diferent a qualsevol altra cosa que haguem fet abans. És al·lucinant poder muntar una història així”. També reconeix que “al principi em sentia una mica estranya, era com estar parlant sola, però de mica en mica et vas acostumant a treballar així”.

El projecte va sorgir quan Lòria TV va oferir a la companyia teatral fer alguna cosa nova, després d’haver emès durant aquests dies de confinament diferents produccions escèniques del grup. “El Juanma ja havia aprofitat l’aturada pel coronavirus per fer algunes càpsules de vídeo i vam creure que seria interessant utilitzar aquest format. Ell s’hi va posar, va escriure el text i ens ho va passar”, exposa Rivero. En un principi, la sèrie havia de tenir com a escenaris finestres i balcons, però la idea es va descartar perquè “per fer això calia un equip de gravació més complex. Al final es va optar per l’estil videotrucada, molt més senzill”.

L’equip va anar gravant les diferents parts “quan teníem temps, especialment els caps de setmana”, amb un esprint final en què “vam fer els dos últims capítols en un dissabte, perquè se’ns tirava el temps a sobre”. En tot cas, “una experiència diferent, que ens ha permès aprendre molt”.