“Tinc esperança que l'FCF actuï com la resta”

Míriam Tizón, igual que la resta de companyes de l’ENFAF, no juga un partit des del 29 de febrer, quan l’equip de la federació va caure 4-2 al camp del Levante Las Planas. La setmana següent les tricolors ja no van jugar per la nevada que va caure, i el cap de setmana del 14 i 15 de març ja es va aturar la competició. I així fins ara. La futbolista, que a més de capitana de l’equip també és entrenadora a la base, confessa que “és difícil perquè estàs acostumada a entrenar-te dues hores al dia tres dies, a tenir un partit, i tens un ritme d’activitat. A més, jo soc entrenadora a la base, i passes d’anar al 200 per cent a estar completament aturada”.

La Federació Catalana de Futbol (FCF), on competeix l’ENFAF, va suspendre totes les seves lligues, i Tizón assegura que “al principi vèiem amb més esperança poder tornar en alguna data, però ja hem vist que les federacions han de donar prioritat a l’acabament de les lligues professionals”, i afegeix que “nosaltres estaríem al tercer esglaó, i jo personalment ho entenc”. Tot i no jugar, l’ENFAF no s’ha aturat, i s’han hagut d’adaptar al nous temps, i assegura que “seguim entrenant-nos des de la segona setmana de confinament, l’entrenador ens va habilitar a Zoom els mateixos dies que entrenàvem al camp, i fem alguna cosa, tot i que està clar que no és el mateix”.

La principal incertesa a hores d’ara és saber què passarà amb la temporada. L’ENFAF és segon del seu grup de Primera Catalana, i ocupa plaça d’ascens a Preferent (la quarta categoria al futbol espanyol), ja que puja el primer de cada grup i el millor segon. Està previst que l’FCF decideixi el dia 26 què passa amb els ascensos i descensos, i en aquest sentit la capitana tricolor explica que “jo tinc esperança que la federació catalana actuï com la resta de territorials que han decidit que hi hagi ascensos i no descensos”, i agrega que “crec que són 11 ja les comunitats autònomes a Espanya que ho han decidit així, i no n’hi ha cap que hagi donat la temporada per nul·la o ho hagi declarat tot desert”. A més, confessa entre rialles que “si finalment aconseguim l’ascens, ni que sigui una videotrucada farem amb les companyes, i a la mínima que puguem, ja ens retrobarem totes”.

Més enllà de l’esport i sobre el confinament i tota la situació derivada del coronavirus, Tizón comenta que “al principi ho vaig portar força bé, perquè entens la lògica de les mesures i no queda altra que quedar-se a casa”, i remarca que “jo podia fer teletreball i vas fent i fins i tot agrada perquè ets a casa i t’organitzes, però a les dues o tres setmanes ja es fa complicat”. I pel que fa al futur, la futbolista clou que “jo soc optimista per naturalesa, crec que el retorn a la normalitat total serà més a llarg termini, però de cara a l’estiu el Govern i els països veïns crec que ens permetran desplaçar-nos”.