“Poder sortir una altra vegada a rodar no té preu”

Sergi Martín té només 19 anys, però aquest 2020 afrontava la segona temporada a les files de l’MVK*12, l’equip ciclista impulsat pel pilot resident de MotoGP Maverick Viñales. Ve del món de l’esquí alpí i va començar a enamorar-se de la bicicleta quan feia entrenaments de pretemporada sobre dues rodes, fins que un cop abandonat el món de la neu va centrar-se en la bicicleta, primer de muntanya i ara de carretera.

Igual que la gran majoria d’esportistes del país, va estar dos mesos sense poder entrenar de manera normal, i explica que “va ser molt difícil, normalment entrenava sis dies a la setmana, i algunes setmanes fins i tot set”, i explica que “t’ho has de prendre de la millor manera, perquè si comences malament fins i tot pots arribar a dir que ho deixes perquè és dur i penses que tot el treball que has fet no serveix per a res”. Igual que molts dels ciclistes, durant el període de confinament va trampejar com va poder amb el rodet per intentar mantenir una mica la forma, i assenyala que “el treball és diferent, ara són més moderns, amb els que tenim nosaltres es pot fer alguna cosa de treball específic, però dos mesos és impossible. A més, mentalment és molt complicat”.

Per si fos poc, al confinament se li va afegir el període més dur a la universitat (estudia activitat física a Font Romeu), i remarca que “tenia exàmens o treballs quasi cada dia i ho vaig portar una mica com vaig poder. Va ser un més i mig molt difícil perquè a més de la feina dels estudis, també havia d’entrenar. El poc temps que tenia era per desconnectar i airejar-me una mica, i he tingut poc temps per a la resta de coses”.

Per sort, des de fa dues setmanes ja pot tornar a rodar per la seva condició d’esportista federat, i assegura que “sortir un altre cop a fora no té preu. Els primers dies costa i t’ho prens amb calma per gaudir i fer una mica el que et demana el cos”, i destaca que “el problema és que com no sabem quan tornaran les curses, si és que tornen, no pots entrenar de la mateixa manera. Gràcies al preparador físic es pot fer una mica de treball específic, però el que fem és mantenir el punt amb interrogants, i quan tinguem alguna cosa definida, collarem per intentar tornar al punt”.

La d’enguany era la tercera temporada de competició des de la creació de l’MVK*12, un curs que s’ha vist totalment afectat pel coronavirus. L’objectiu marcat era fer un pas endavant en aquest 2020, i l’equip va arrencar l’any amb bon peu a les primeres curses de preparació, però ara queda tot en standby a l’espera de novetats en el calendari. Martín explica que “som un equip força jovenet i sempre hi ha coses que es poden millorar”, i clou que “havíem començat bé amb alguns podis i estàvem al davant, però ara... ves a saber. No preocupa tant perquè ens passa a tots i al final t’hi has d’adaptar”.