“Tinc moltes esperances en el que queda de temporada”

Intentar fer la lectura positiva en una crisi sanitària mundial com la que estem començant a superar és una qüestió que no està a l’abast de tothom. Sí de la Blanca Aracil i de, malgrat la situació, el seu convenciment d’estar vivint un punt i a part, un capítol nou en la seva trajectòria esportiva. Després de patir moltes lesions i problemes, ara s’entrena cada dia amb il·lusions renovades i disposada a recuperar el temps perdut. “Tinc moltes esperances en aquest any. Em trobo molt bé, ràpida, constant i amb més seguretat. Abans perdia massa la concentració i em llençava gairebé sense pensar”, introdueix. Uns avanços que van quedar tallats per l’arribada de la pandèmia “dues setmanes abans del començament de les competicions”. Una aturada forçada que assegura que se li ha fet “una mica llarga” però que quan es començava a tenir interioritzada, la quarantena no se li va fer tan pesada. “M’he entrenat moltíssim aquests dies i això sempre ajuda a portar-ho molt millor”. Si d’alguna cosa ha servit l’aturada forçada a la Blanca, ha estat per netejar la ment, fer tabula rasa i renéixer: “Crec que sempre tot passa per alguna cosa i, en el fons, tot plegat m’ha servit per entrenar-me més, treballar el físic i per tornar a tocar molt més la bici”. L’any 2019 va ser molt complicat per a ella. A l’abril es va trencar el menisc i el lligament creuat del genoll dret després que l’enxampés una allau, mentre practicava freeride, el seu esport d’hivern i que seguirà alternant amb la BTT. “Va ser una etapa molt complicada i de molts dubtes. Fins i tot, vaig pensar seriosament a penjar la bicicleta a nivell competitiu i deixar-ho estar”. Quan la va sorprendre l’allau, explica que “ja venia d’un any difícil per la lesió del braç i que m’havia deixat un any sense fer res”. No sortia d’una lesió que es ficava en una altra i “vaig pensar a centrar-me només en l’esquí, perquè, personalment, em suposava menys risc”. La rehabilitació li va permetre analitzar més fredament la situació i es va adonar que “el que havia de fer era posar-me forta i millorar físicament, fer entrenaments amb molt de cap i seguir unes pautes. La figura de Mario Orellana, el meu preparador físic, aquí ha estat importantíssima per a mi”. Naixia una nova Blanca amb la intenció de seguir en el món de la BTT i de fer, ara de cara al setembre quan es pugui reprendre l’activitat, “algunes Copes d’Europa i algunes Copes del Món”. Un altre aspecte que la jove rider ha valorat durant el confinament és haver pogut tenir “més temps per estar amb la família, poder dedicar-los més temps o, fins i tot, poder entrenar-me amb el meu germà [Joan Aracil] i tenir més complicitat”.

La cancel·lació de la Copa del Món de Vallnord, tot i entendre la decisió, va ser per a Aracil “una llàstima” i lamenta que hi hagi hagut cinc seus del calendari que s’hagin traslladat al setembre i que a Andorra no s’hagi pogut fer “ni que sigui més endavant”.