“Moltes pandèmies han deixat petjada en l'arquitectura”

Afectarà la crisi de la Covid-19 l’urbanisme, l’arquitectura i l’organització dels espais en el futur? És una qüestió a la qual Enric Dilmé ha estat donant voltes aquests dies, perquè inevitablement, “sempre penses quina incidència poden tenir les coses que passen al teu voltant en la teva professió”. La resposta a tot plegat és lògica, però al mateix temps complexa. “Tot dependrà del recorregut que tingui la pandèmia; si s’acaba ara deixarà menys empremta. Però si hi ha rebrots a la tardor caldrà replantejar molts aspectes”, assegura.

Passi el que passi, l’arquitecte creu que algunes coses ja han arribat per quedar-se, almenys cert temps. “Per exemple, el distanciament social. A partir d’ara tot estarà més organitzat i es marcaran molt més les distàncies entre persones”, opina. Les aplicacions tecnològiques i el model smart city, al seu entendre, poden ajudar a potenciar aquest nou paradigma, perquè “es podran controlar qüestions com la circulació per les voreres o les aglomeracions en determinats punts”, fet que “ens pot acabar restant llibertat de moviments”. Igualment, la tecnologia també pot contribuir en un futur “a evitar al màxim contacte amb les superfícies: el reconeixement facial pot servir per obrir portes i accessos, fet que evitarà haver de tocar panys o botons” i, en paral·lel, els nous materials també hi podrien jugar un paper important. “Caldrà repensar-los i apostar per aquells en què els virus sobrevisquin el menor temps possible”, apunta Dilmé.

Pel que fa als habitatges, l’arquitecte té clar que el confinament ha posat en valor espais com el balcó o la terrassa, que a partir d’ara haurien de cobrar més protagonisme. “Són elements que caldrà treballar més d’aquí endavant, igual que les zones comunitàries a l’aire lliure. Si darrerament s’han fet molts edificis en forma de caixa, ara s’haurà d’apostar per llocs col·lectius oberts”, ressalta. Dins de casa, Dilmé considera que “sostres més alts, o espais comuns més amplis, donaran sensació d’alleujament”. En definitiva, l’arquitectura haurà de posar en valor “la part més emocional, amb colors o materials que evitin la sensació de buidor o angoixa. Si has d’estar dins de casa no podrà ser més gran en superfície, però sí es pot jugar amb els volums”, comenta.

Dilmé destaca que “moltes pandèmies han deixat petjada en l’arquitectura. La pesta negra del segle XIV va acabar amb el feudalisme i va potenciar les ciutats-estat d’'Itàlia”, mentre que més recentment, ara fa un segle, “l’epidèmia de grip espanyola va desembocar en el Moviment Modern, amb creadors com Le Corbussier i edificis molt minimalistes, inspirats en els sanatoris i hospitals per tractar la tuberculosi”. Ara, caldrà veure quin impacte té el coronavirus.